A 1 km de distància d'Esparreguera, als peus del Llobregat, s'alça un dels principals testimonis de la història industrial de Catalunya. És la Colònia Sedó, nascuda com a fàbrica tèxtil a mans de Miquel Puig que més tard esdevé un petit poble on els telers conviuen amb els treballadors.
La gran turbina de 1.400 CV és un dels grans atractius del recinte, una màquina de ferro colat que és la més gran d'Espanya i una de les més espectaculars de tota Europa. Actualment ja no propulsa aigua, sinó que s'ha convertit en el museu que recull la història de la colònia.
A 1,2 km del nucli urbà d'Esparreguera s'alça un gran complex de ciment, a la riba dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat. És l'antiga colònia tèxtil de la població, la Colònia Sedó, amb la fàbrica de cotó com a gran protagonista, la més gran d'Espanya.
Es tracta d'un conjunt fabril fundat el 1846 que aprofita el salt d'aigua de l'antic molí de Can Broquetes. L'aigua va ser el motor que durant molts anys va fer funcionar la peça més emblemàtica de la fàbrica, la turbina de 1.400 CV. Aquesta màquina, creada per la indústria Planes de Girona, va ser la més potent i la més gran del país i la responsable de posar en marxa les seccions de filatura i tissatge de la fàbrica. Feta amb ferro colat, les seves dimensions responen al cabal i a la força del salt d'aigua que alimentava el conjunt.
Teixits de cotó, i especialment de pana, van sortir durant més de 100 anys de la fàbrica de la Colònia Sedó. Com a d'altres indústries tèxtils, el treball en cadena estava organitzat en seccions, cosa que va determinar-ne l'arquitectura. A cada secció li corresponia una nau:
- la primera era per la filatura
- la segona estava dedicada al teixit, amb els ordidors, els telers i les ratlladores
- la tercera era pels acabats
Paral·lelament es van aixecar diversos tallers als voltants de l'estructura central de la fàbrica. D'aquesta manera es garantia el procés i el manteniment complet de cadascuna de les peces que s'hi elaboraven. Entre les dependències que nodrien el conjunt en sobresurten les oficines, el magatzem, la bòbila, un cos de bombers, una fàbrica de carbur de calci, la foneria, la infermeria, el laboratori, la manyeria i tallers d'electricitats, de pintura o de fusteria.
A més de les instal·lacions pel correcte funcionament de la fàbrica, el recinte també acollia habitatges pels treballadors, un cine/teatre, una escola, una església o una botiga.
Els habitatges dels treballadors són senzills. Són blocs allargats d'apartaments de planta baixa i dos pisos que configuren 7 carrers paral·lels, entre els quals hi ha l'església i les escoles. Cada habitatge està format per la cuina, un lavabo sense dutxa (són comunitàries) i les habitacions. Molt diferents a la casa de l'amo, també dins el recinte, que compta amb jardí.
Actualment encara es poden reconèixer les naus dedicades a la filatura i el tissatge, el canal i la resclosa del salt de Broquetes, la teulada amb volta catalana de la zona de tissatge, els tallers de fusteria i manyeria, les oficines, la xemeneia de l'antiga teuleria i la bàscula situada a l'entrada del conjunt.
Una de les imatges característiques de la colònia és la xemeneia helicoïdal de maó de l'antiga màquina de vapor de la secció de blanqueig, un dels pocs elements del recinte que presenta trets decoratius i amb influències modernistes.
Entre tots els elements que es mantenen, el més espectacular és la sala que allotja la turbina. És una habitació d'uns 500 m2, avui dia convertida en Museu Colònia Sedó. La turbina ha perdut la seva funció i des del seu interior es pot contemplar un audiovisual en 3 dimensions sobre la història del recinte.
Tampoc passa desapercebut l'aqüeducte semicircular que portava l'aigua des del riu fins a la turbina. Es tracta d'una construcció de 4 km de llarg i 40 m d'alçada que permetia augmentar la força amb què l'aigua alimentava la gran turbina.
Miquel Puig i Catasús és el fundador de la Colònia Sedó, un complex que s'aixeca al costat del molí de Can Broquetes, a Esparreguera. L'objectiu principal és posar en marxa una fàbrica tèxtil que aviat es converteix en una de les empreses més grans i importants de Catalunya.
Puig compra el molí de Can Broquetes i les terres del voltant per tenir sota el seu control tant l'espai com la font d'energia necessària per posar en marxa la fàbrica.
L'any 1863 Miquel Puig mor i el seu fill el relleva. Josep Puig i Llagostera importa els mètodes de treball anglesos, cosa que dóna un gran impuls a l'empresa. Això el porta a construir habitatges pels treballadors, a ampliar la fàbrica i a projectar diverses obres per adequar el recinte al ritme de creixement de l'empresa. Però la seva voluntat queda a mig camí per culpa d'una mort prematura.
Aleshores és Antoni Sedó i Pàmies, l'administrador de la fàbrica, qui pren les regnes de la colònia (1880) i finalitza el procés d'ampliació. D'aquí que el conjunt porti el seu nom, en convertir-lo en un dels recintes més grans del Llobregat i d'Espanya.
Durant els anys de màxim auge, després de la Guerra Civil, la fàbrica compta amb uns 3.000 treballadors, però només 1.800 viuen a la colònia.
Els fills d'Antoni Sedó continuen el negoci fins que la crisi del tèxtil de finals dels anys 70 del segle passat obliga a tancar la fàbrica l'any 1980. Durant els 6 anys següents el recinte esdevé una petita ciutat fantasma, fins que els amos decideixen posar a la venda la nau industrial. Així és com neix una nova empresa, Polígon Industrial Can Sedó S.A.
L'empresa PICSA compra parts de la fàbrica per vendre-les després a petits industrials que hi ubiquen els seus tallers. Així es configura l'actual panorama de la Colònia Sedó, on una cinquantena de petites indústries conviu amb el museu que recull la memòria del recinte.
Precisament la idea de convertir la sala de la turbina en museu prové de PICSA, davant la dificultat per poder vendre l'espai degut a la presència de la màquina. Una caixa d'estalvi compra la sala, que el 1993 s'obre com a centre cultural vinculat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MnACTEC).
Un acord de 2003 entre els veïns, l'Ajuntament d'Esparreguera i l'Incasòl es compromet a adequar i ampliar el recinte. Des que la fàbrica va tancar, a més de les petites indústries, un centenar de persones (la majoria extreballadors) viuen al complex.
L'agost de 2008 les màquines entren a la colònia per començar les obres de rehabilitació i millora, a càrrec de l'estudi R+B Arquitectes.
Els orígens de la colònia Sedó es remunten a l'any 1848, quan aquest empresari compra el molí de Can Broquetes i voltants per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil.
Nascut el 1800, és un home emprenedor. El 1834 es casa amb Francisca Llagostera, membre d'una família rica del Vendrell. El 1841 lloga un taller de vapor darrera les Drassanes de Barcelona, on posa en marxa una fàbrica tèxtil gràcies a capital procedent del món colonial. L'èxit del negoci el porta traslladar-se a Esparreguera, on ubica la futura gran fàbrica tèxtil de Catalunya amb familiars i col·laboradors com a socis.
Els negocis de Miquel Puig trontollen durant els anys 50 del segle XIX, però amb les aportacions de socis i amics les fàbriques es mantenen. Aquests diners, entre d'altres solucions, li permeten comprar la primera turbina mecànica a Anglaterra per 52.620 duros.
Miquel Puig mor dramàticament el 1863 i el seu fill, Josep Puig i Llagostera, se situa al capdavant de la fàbrica d'Esparreguera per convertir-la en colònia.
Fill de l'empresari Miquel Puig i Catasús, el 1863 amb la mort del seu pare torna d'Anglaterra per fer-se càrrec de l'empresa tèxtil d'Esparreguera.
Entre 1865 i 1866 els balanços del negoci són negatius. Per encarar la situació Josep Puig busca nous socis, com el seu germà petit, que hi posin capital. A partir d'aquest moment Josep Puig transforma l'empresa: importa els models anglesos de producció, inicia la construcció d'un poble al costat de la fàbrica i mana aixecar un pont de ferro per facilitar l'accés a la feina als veïns d'Olesa de Montserrat.
Industrial i polític, Sedó és un dels grans defensors de les fórmules proteccionistes durant l'últim quart del segle XIX.
Diputat a les Corts i més tard senador vitalici, també exerceix com a administrador de la fàbrica que Miquel Puig havia creat a Esparreguera, als peus del Llobregat. Amb la mort del fill de Puig, Sedó assumeix la direcció del recinte i culmina el procés d'ampliació i millora que s'havia encetat uns anys abans. Per aquest motiu el complex pren el seu nom.
A mida que l'empresa creix, el recinte augmenta i amplia els seus pavellons. La Colònia Sedó és el resultat de diversos anys de construccions on es combinen les instal·lacions dedicades al tèxtil i la zona residencial, pels treballadors.
A l'estructura que Miquel Puig posa en marxa el 1846, 2 anys més tard els seus fills en modifiquen la infraestructura hidràulica. El 1848 és quan s'aixeca la resclosa i l'aqüeducte que permet portar més aigua i més força a les instal·lacions. I el 1850 s'instal·la una roda hidràulica que modifica l'original molí de Can Broquetes. La roda aporta 120 CV de potència, capaç de activar 5.000 pues de filatura i 100 telers mecànics.
La fàbrica és més productiva, de manera que calen més treballadors. Sota aquesta perspectiva és quan la fàbrica es converteix en una colònia, a partir dels anys 60 del segle XIX. Miquel Puig fill mana aixecar habitatges pels treballadors i alguns serveis bàsics, una iniciativa que culmina amb Antoni Sedó al capdavant de l'empresa. Puig també posa en marxa una primera turbina.
La fàbrica s'amplia amb la construcció d'una segona presa i la canalització de l'aigua del Cairat fins a les naus el 1880. L'any 1899 s'instal·la la gran turbina, fet que converteix el recinte en la fàbrica hidràulica més gran de Catalunya. Una segona turbina de 200 CV genera l'energia necessària per l'enllumenat del recinte. Més tard un alternador transforma l'energia hidràulica en electricitat.
El 1977 la fàbrica deixa de funcionar i el recinte tanca el 1980, degut a la crisi del sector tèxtil.
El 1993 la sala de la turbina s'adapta i esdevé un museu lligat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L'agost de 2008 encara hi ha un centenar d'antics treballadors que mantenen els seus habitatges. El mal estat de les construccions porta les administracions a dur a terme un pla de rehabilitació i millora que comença precisament l'estiu de 2008.
La proposta, de 12 milions d'euros, preveu la construcció de 229 habitatges: 38 rehabilitats, 90 que han de conservar la fesomia històrica del recinte i 101 de nova planta fora del recinte. També s'inclou l'abastament d'aigua potable i de gas, la millora de les carreteres i l'obertura d'un nou aqüeducte per facilitar l'accés de vehicles dins el complex.
Las dimensiones y la fisonomía de la colonia Sedó la convierten en un testigo único de la I Revolución Industrial en Cataluña.
La gran nave que aloja la turbina y el acueducto son las 2 piezas clave, que evidencian la buena marcha de la empresa y la intención de convertirla en una de las más productivas de España.
La Revolució Industrial comporta un canvi substancial a l'arquitectura. La producció en cadena simplifica l'art de la construcció, la superpoblació de les ciutats obliga a aixecar els primers blocs d'habitatges i oficines per aprofitar l'espai, cosa que facilita la incorporació dels nous materials constructius.
El ferro, el vidre, l'acer i el formigó apareixen per capgirar l'arquitectura. Gràcies a aquests materials els edificis esdevenen esquelets metàl·lics que reparteixen el pes. És a dir, el pes de l'estructura recau sobre una base sòlida, forta, resistent i poc voluminosa. Aquesta malla interna es recobreix de materials que ja no suporten pesos, de manera que les façanes s'aprimen i poden fer-s'hi grans obertures i els interiors poden cobrir grans espais sense necessitat de murs enmig.
Per tot plegat, a partir de 1850 la nova arquitectura es dedica a aixecar estacions, mercats i fàbriques com l'Asland de Castellar de N'Hug o la Colònia Sedó d'Esparreguera.
En deslliurar les construccions del seu propi pes, és més fàcil jugar amb les formes dels edificis. Cada planta pot ser diferent, perquè els envans ara són lleugers i mòbils. A l'arquitectura domèstica aquesta revolució pren dos camins diferents a principis del segle XX, amb el racionalisme i l'organicisme com a grans tendències.
c/ Contínues, s/n - Àrea Industrial Can Sedó
08292 Esparreguera (Barcelona)
Tel.: 93 789 22 44
L'horari de visites al conjunt és els dissabtes no festius, de 10.00 a 14.00 hores.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.