¿Com vivien els romans a la Península Ibérica? ¿Quina era la seva activitat constructiva i urbanística? Al jaciment arqueològic d'Iesso les pedres ens endinsen en un apassionant viatge històric, testimoni de l'esplendor d'aquesta gran ciutat.
L'antiga ciutat romana, fundada el segle I a.C, va ser una important capital interior de l'imperi. Hi habitaven unes 20.000 persones i ocupava una extensió de 20 hectàrees, el doble de Barcino a la seva època.
Des de 1990 el Parc Arqueològic d'Iesso, situat on actualment hi ha la vila de Guissona, a la comarca de la Segarra, agrupa en unes 2 hectàrees el jaciment i un museu amb les peces trobades a l'antiga ciutat romana.
La vila d'Iesso es funda a inicis del segle I aC a la Segarra, a l'actual ciutat de Guissona. La presència d'aigua, amb els rius Sió i Llobregós, i un terreny apropiat per a explotació agrària són el gran atractiu pels ibers.
Un entorn de gran potencial també per a l'exèrcit de Cató, que s'hi estableix a partir de l'any 195 aC. En mans dels romans, la ciutat viu una llarga prosperitat de 700 anys basada en el conreu i una intensa activitat comercial.
L'antiga Iesso és un exemple de l'urbanisme i l'arquitectura de la Roma clàssica. La ciutat original estava emmurallada i tenia unes dimensions de 15 a 20 hectàrees, gairebé el doble que Barcino. Les restes descobertes al Parc Arqueològic ocupen en canvi només 2 hectàrees. La resta es troba a la zona sud, sota l'actual Guissona.
Iesso aplica el pla urbanístic habitual a les ciutats romanes: una planta poligonal envoltada de muralles i l'organització dels carrers en una xarxa ortogonal que s'estructura en dos eixos, el cardo maximus, d'orientació nord-sud, i el decumanus maximus, d'est a oest.
La muralla que protegia la gran superfície urbana d'Iesso feia uns 3 m d'amplada. En les restes actuals se'n conserva un tram i un torre situada a l'entrada que fa les funcions de talaia. Al nord d'Iesso una porta dóna accés al cardo maximus, la via principal.
Els habitants d'Iesso comptaven amb un gran balneari, un dels espais públics més importants de la vila i testimoni de la importància d'aquesta capital a l'interior del territori romanitzat.
Les termes públiques recentment excavades mostren un edifici de grans dimensions, de fins a 3.000 m2. Les instal·lacions comptaven amb un avançat circuït tancat que transportava l'aigua escalfada dels forns fins a les piscines cobertes. Els usuaris podien escollir entre aigua calenta, tèbia o freda, i també disposaven d'una sauna, vestidors, sales de massatges, latrines i dos gimnasos.
Les termes compten amb elements decoratius propis d'un complex cultural monumental, pedra molt ben treballada i revestiments i paviments hidràulics a les piscines. Encara es desconeix si es va usar marbre per ennoblir el balneari.
L'espai inclou una natatio, una gran piscina a l'aire lliure d'uns 70 m2 i 1,20 m de profunditat que ens parla de l'afició a nedar dels habitants d'Iesso.
Al segle I dC Iesso pateix una gran reestructuració urbanística. Es demoleixen moltes de les cases i se n'erigeixen de noves seguint els models arquitectònics vigents.
Un exemple d'aquests nous edificis és la construcció al segle V dC d'una una instal·lació industrial per produir vi al cardo maximus, en un tram de 14 m d'amplada. Les restes també mostren la construcció, entre els segles I i II dC, d'un casa senyorial d'uns 90 m quadrats que s'organitza a l'entorn d'un pati central.
Iesso no deixa mai d'actualitzar-se i adaptar-se a les demandes dels seus ciutadans. La construcció de la ciutat romana es manté viva al llarg de 700 anys i abasta diferents etapes. El Parc Arqueològic permet conèixer aquestes fases i transformacions i a mesura que avancen les excavacions s'obtenen més dades de l'evolució.
L'adequació constant a les necessitats ciutadanes es posa clarament de manifest amb les termes públiques. La importància d'aquest edifici com a espai lúdic i de relaxació, però també com a lloc de reunions polítiques i de negocis, el sotmet a transformacions constants.
Es construeixen en 3 o 4 fases. La part més ben conservada de les termes data dels anys 40 als 60 del segle I dC, durant els mandats de Claudi i Neró.
No obstant, les excavacions han rebel·lat elements d'una fase prèvia, de l'era de l'emperador August (any 31 aC) o fins i tot anterior. També hi ha alguns vestigis d'una fase constructiva posterior, del segle II dC, que es destrueix gairebé totalment a l'edat mitjana quan s'utilitzen els carreus per a altres edificacions.
L'autor clàssic Plini el Vell (23-79 dC), deixeble d'Apió, ja parla al volum III del seu tractat d'història de l'antiga ciutat romana d'Iesso. N'explica els orígens i en destaca el seu actiu caràcter comercial des de l'I aC fins a l'època visigòtica, al segle VI dC.
La seva vinculació amb la Península Ibèrica també passa per Tarraco, on és procurador durant 4 anys, i per la Bètica, on és qüestor i procurador.
Nascut a Como, Plini el Vell també escriu una una Història natural que inclou 37 llibres d'antropologia, zoologia, botànica i mineralogia. Mor a Stabia a causa de gasos tòxics procedents de l'erupció del Vesuvi.
Astrònom, geògraf i matemàtic alexandrí del segle II dC, elabora una Geografike Hyphégesis (Indicatori geogràfic), on identifica amb una avançat sistema cartogràfic diverses ciutats de l'època romana. Al volum II parla de la vila d'Iesso i els seus entorns.
Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Guitart i Duran és el director dels estudis i les excavacions de les ciutats romanes de Iesso (Guissona), Baetulo (Badalona) i Clunia (Burgos).
Nascut a Badalona el 1946, és especialista en Arqueologia de les províncies romanes. Ha dirigit l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) del 2002 al 2006 i és membre de la Secció Històrica-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. També forma part del Comitè Internacional per a l'elaboració del projecte Tabula Imperii Romani de la Unió Acadèmica Internacional, que pretén reconstruir els territoris de l'Imperi romà amb un mapa a escala 1:1.000.000 i descripcions de tots els punts cartografiats.
Membre del patronat d'Arqueologia de Guissiona i coautor de diversos llibres sobre el passat romà de la vila. És el responsable del projecte de creació del futur Museu del Parc Arqueològic, que inclou l'adequació del l'edifici de la Fassina, seu del Patronat i futur museu arqueològic, així com la integració d'aquest espai amb les grans termes, que es troben al costat del museu en construcció i que d'aquesta manera es veuran protegides de les inclemències meteorològiques.
Fins ara, els objectes trobats en les excavacions des de 1990 i tota mena de fotografies i il·lustracions s'exposaven al museu Eduard Camps, situat a la capella de l'Antic Hospital de Guissona.
Iesso és una de les poques ciutats romanes de Catalunya que no tenen totalment superposada la ciutat actual. Això li dóna una potencialitat arqueològica considerable.
A més Iesso es troba entre els cinc exemples més ben documentats de l'activitat urbanística desplegada a la Catalunya de l'any 100 aC. Els altres exemples són Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), Emporiae (Empúries) i Aeso (Isona). Totes pertanyen a un moment històric crucial: es comença a estructurar la xarxa urbana que heretaran les nostres ciutats actuals.
L'any 1933, l'Institut d'Estudis Catalans fa les primeres prospeccions a Iesso. Tot i així, les excavacions importants es fan als anys 90. L'any 1990 la Universitat Autònoma de Barcelona inicia un projecte d'excavació en extensió d'aquest jaciment amb l'objectiu d'estudiar el procés de romanització de l'interior de Catalunya.
El 1996 es crea el consorci institucional i científic per dirigir el Parc Arqueològic d'Iesso, presidit per Josep Guitart, catedràtic de la Universitat Autònoma. La tasca dels arqueòlegs possibilita un magnífic treball de recuperació: les excavacions deixen al descobert la infraestructura de la vila romana.
Al llarg dels anys es descobreix part de la muralla nord de la ciutat i la porta nord, una torre de defensa, carrers com el cardo maximus i l'intervalum, un barri de cases republicanes del s. I aC a una gran domus dels segles I-II dC, un edifici per fabricar vi del segle V dC i les termes públiques.
L'any 2007 s'inicien els treballs de recuperació de l'edifici de les termes públiques. També s'engega el projecte d'adequació de l'edifici de la Fassina com a seu del nou Museu del Parc Arqueològic.
El projecte, impulsat pel director del Museu de Guissona, Josep Ros, està previst que finalitzi el 2010, i potenciarà la funció pedagògica i didàctica de les instal·lacions, amb noves senyalitzacions i la integració de les restes amb el museu.
Per lluitar contra el gel i la boira de l'hivern a la Segarra, el principal enemic de les restes, i evitar la degradació de la pedra, el projecte de museïtzació del parc inclou el cobriment de les termes.
Des de Guissona, cada juliol es recorda el passat romà de la ciutat amb la celebració d'un mercat romà que inclou un passeig triomfal de tropes imperials i diferents espectacles escenogràfics que reprodueixen escenes típiques del món romà. Els ciutadans de Guissona es vesteixen de romans per assistir a la festa.
Les excavacions extensives de l'antiga ciutat romana d'Iesso son un dels projectes arqueològics de major envergadura del territori català. Es tracta d'una recuperació d'un patrimoni cultural essencial d'un gran interès científic, històric i didàctic.
La riquesa d'aquestes troballes és extraordinària. Les solucions urbanístiques que els romans apliquen des del segle I aC fins al segle VI dC es fan paleses a les restes de Iesso. El jaciment ens permet conèixer amb major detall la organització de l'Imperi romà a la península ibèrica. Iesso obre una finestra que ens permet observar les formes de vida de la Roma Imperial a les Terres de Ponent, una cultura que es troba a l'arrel de les ciutats actuals.
En arquitectura, els romans resulten més pràctics i resolutius que els grecs. L'art romà es caracteritza per combinar els elements de l'antiga Grècia amb la tradició etrusca de la península itàlica.
L'arc de mig punt i l'ús de nous materials són la base de les seves construccions. D'aquesta manera originen un conjunt de tipologies arquitectòniques més variat que els grecs. També és obra dels romans l'ampliació dels ordres clàssics fins a 5: al dòric, jònic i corinti hi afegeixen el toscà i el compost.
Una de les principals aportacions dels romans a l'arquitectura és l'opus caementicium, un primer ciment que permet aixecar superfícies molt resistents i primes sense necessitat de suports verticals. És ràpid, econòmic, dúctil i molt més pràctic que els carreus de pedra pesats que tallaven els grecs. Els romans també són responsables de la difusió del maó, un altre material barat i funcional.
Gràcies a aquestes aportacions, els edificis es poden aixecar més ràpidament i després es recobreixen amb materials més nobles com el marbre o la pedra. També possibilita l'èxit de fórmules arquitectòniques com l'arc o la volta.
A Catalunya l'empremta dels romans se sent sobretot a les comarques de Tarragona. Entre els monuments més destacats sobresurten l'amfiteatre, el fòrum i les muralles de Tarragona, el Mausoleu de Centcelles, l'Arc de Berà, l'aqüeducte de les Farreres, el parc arqueològic d'Iesso, la vila romana de Can Terrés o les termes de Badalona.
Museu Arqueològic d'Iesso
Plaça Vell Pla, 1
25210 Guissona
Tel. 973 55 14 14
E-mail: turisme@guissona.cat
Només visites concertades, de dilluns a divendres.
Els dissabtes els horaris de visita guiada són d'11.00 a 12.30 hores.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.