Un elegant testimoni de proporcions perfectes amb més de 2000 anys d'història vigila el trànsit de la costa tarragonina.
L'Arc de triomf de Berà, situat a la carretera N-340 a l'alçada de Roda de Berà, és un dels més emblemàtics monuments romans de la província Tarraconensis. Era lloc de pas obligat de l'antiga Via Augusta i des del 2000 és juntament amb altres monuments de la Tarragona romana Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Aixecat en honor a l'emperador August, l'arc commemoratiu transmet, malgrat la seva senzillesa, tota la majestuositat que va motivar-ne la construcció. Art i història al costat de la carretera.
Enmig de l'antiga Via Augusta romana, a l'actual quilòmetre 1.180 de la carretera N-340, un senzill arc de mig punt interromp el paisatge. És l'Arc de triomf de Berà, al terme municipal de Roda de Berà, a la província de Tarragona.
L'austeritat domina aquest monument commemoratiu, aixecat durant l'últim quart del segle I aC amb carreus de pedra calcària de la zona. No hi ha relleus ni cap ornament més enllà dels capitells corintis i un entaulament amb un fris que conté la inscripció: Ex. Testamento L. Licini. L.F. Serg. Svrae consecratum.
L'arc es recolza sobre un sòcol, fa 12,28 m d'alçada i 12 m d'amplada. La llum fa 10,15 m d'alçada i 4,87 m d'amplada. Dos pilastres corínties emmarquen l'obertura a cada cara de l'arc i 4 més es situen als angles.
Luci Licini Sura, un alt mandatari romà vinculat a la construcció de la Via Augusta, és qui encarrega la construcció de l'Arc de Berà, al segle I aC, possiblement pels volts de l'any 13. El límit nord del territori dels cossetans, la tribu ibèrica del Camp de Tarragona, marca l'elecció de l'emplaçament.
L'emperador Octavi August és l'homenatjat amb el monument. En la construcció original, d'un conjunt escultòric de bronze amb la figura del mandatari que coronava l'arc. De fet, fins a l'edat mitjana és conegut com a l'Arc d'August, i no és fins al segle IX que rep el topònim de Berà, en honor al comte de Berà.
L'Arc de Berà pateix algunes reformes i modificacions durant els segles XVIII, XIX i XX, fins a adquirir l'aparença actual. La intervenció més destacada, l'any 1840, substitueix la coronació original per una de nova. La restauració també canvia el nom del monument, que es dedica a la reina Isabel II i al general Espartero.
Fins al 1937 la carretera de Barcelona hi passa per sota, però actualment una zona enjardinada el protegeix del trànsit. L'any 2000 la UNESCO declara l'arc Patrimoni de la Humanitat, juntament amb altres monuments de la Tarragona romana.
Tots els estudis indiquen que el general romà, responsable de la reforma de la Via Augusta, és el promotor de la construcció de l'arc de Berà.
Lucius neix abans de l'any 74 aC i es trasllada a Tàrraco entre el 39 aC i l'última dècada del segle I aC, on exerceix diversos càrrecs públics. Se'l considera avantpassat del famós senador i 3 vegades cònsol sota l'imperi de Trajà del mateix nom.
Successor i nebot de Juli Cèsar, és el primer emperador de l'antiga Roma. Es considera que l'Arc de Berà vas ser construït en honor seu.
La pau determina la seva política exterior. Als territoris més occidentals de l'imperi hi aplica una política basada en mantenir les fronteres. A les terres més orientals, hi desenvolupa pactes amb reis locals. Entre l'any 26 i 25 aC participa a la dominació de la Hispània interior i escull Tarragona com a seu de la província. En agraïment, la ciutat li atorga tractament de Déu.
August també millora les comunicacions de l'imperi amb la construcció de nombrosos camins i aqüeductes. També cultiva les lletres i és un bon orador i escriptor que atrau intel·lectuals com Virgili, Horaci i Ovidi.
Al llarg dels seus 2000 anys d'història l'Arc de triomf de Berà ha estat motiu de diverses modificacions. L'any 1788 s'hi fa la primera restauració. El 1840 es substitueix la coronació original i es malmet l'entaulament i la inscripció. Un atemptat el 1936 gairebé el destrueix.
Fruit d'aquestes reformes, la cornisa i l'àtic que coronaven el monument han desaparegut. Segurament a la part superior del monument hi havia un conjunt escultòric que tampoc ens ha arribat. I bona part dels elements constructius que configuren l'arc actual no són originals.
L'any 1997 es duen a terme diverses excavacions i restauracions per restablir al màxim l'aparença original de l'arc.
Els anys d'August al poder són uns anys triomfals. L'imperi és una entitat unitària i les obres públiques que magnifiquen l'actuació de l'emperador es multipliquen pel territori. Els monuments romans de la província Tarraconensis en són un bon exemple.
El de Berà és l'únic arc triomfal que ens ha arribat de l'antiga Roma. Tot i les modificacions que ha patit, és testimoni d'una pràctica habitual durant el domini romà: els arcs que commemoren els triomfs de personatges destacats.
En arquitectura, els romans resulten més pràctics i resolutius que els grecs. L'art romà es caracteritza per combinar els elements de l'antiga Grècia amb la tradició etrusca de la península itàlica.
L'arc de mig punt i l'ús de nous materials són la base de les seves construccions. D'aquesta manera originen un conjunt de tipologies arquitectòniques més variat que els grecs. També és obra dels romans l'ampliació dels ordres clàssics fins a 5: al dòric, jònic i corinti hi afegeixen el toscà i el compost.
Una de les principals aportacions dels romans a l'arquitectura és l'opus caementicium, un primer ciment que permet aixecar superfícies molt resistents i primes sense necessitat de suports verticals. És ràpid, econòmic, dúctil i molt més pràctic que els carreus de pedra pesats que tallaven els grecs. Els romans també són responsables de la difusió del maó, un altre material barat i funcional.
Gràcies a aquestes aportacions, els edificis es poden aixecar més ràpidament i després es recobreixen amb materials més nobles com el marbre o la pedra. També possibilita l'èxit de fórmules arquitectòniques com l'arc o la volta.
A Catalunya l'empremta dels romans se sent sobretot a les comarques de Tarragona. Entre els monuments més destacats sobresurten l'amfiteatre, el fòrum i les muralles de Tarragona, el Mausoleu de Centcelles, l'Arc de Berà, l'aqüeducte de les Farreres, el parc arqueològic d'Iesso, la vila romana de Can Terrés o les termes de Badalona.
Ctra. N-340 Km 1.180
43883 Roda de Berà
Telèfon: 977 657 009
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.