Al segle X, entre les rieres de Breda i d'Arbúcies i a 632 m d'alçada sobre un turó del Montseny, l'antic Castell de Montsoriu aixeca les seves muralles i marca el límit entre el municipi d'Arbúcies i el de Sant Feliu de Buixalleu.
A l'actualitat, al cim del turó hi resten dempeus gran part dels murs defensius romànics, les seves torres i l'interior gòtic que va ser la luxosa residència dels vescomtes de Cabrera.
El gran Castell de Montsoriu és una fusió entre l'exterior fortificació romànica i palau gòtic interior. Una fortalesa medieval de gran bellesa i elegància que resisteix malgrat tot al pas del temps i a l'embat de diverses batalles.
A la comarca de La Selva, entre les poblacions d'Arbúcies, Breda i Sant Feliu de Buixalleu s'alça el Castell de Montsoriu sobre un turó del Parc Natural del Montseny.
Des del seu emplaçament es gaudeix d'un ampli domini visual que abasta des del Montseny fins a la costa de Blanes, dominant les Guilleries, la Serra del Montnegre i les valls d'Arbúcies i Breda.
El Castell de Montsoriu inclou 3 recintes emmurallats concèntrics i esglaonats: el recinte Sobirà, el Pati d'Armes i el recinte Jussà.
Construït durant entre els segles X i XII el recinte Sobirà és el més elevat de la fortalesa i hi destaca la Torre de l'Homenatge, erigida la 2a meitat del segle X. Els seus 16 m d'alçada, planta baixa, 1r pis i terrassa, defineixen la fesomia de la fortalesa medieval de Montsoriu.
A més de la torre, en aquest espai hi trobem la capella preromànica de Sant Pere, que encara conserva restes de pintures murals romàniques i diverses estances que s'utilitzaven com a magatzems de gra i cisternes d'aigua. Tot el necessari per fer del recinte emmurallat un tot independent de la resta del castell, capaç de resistir un llarg setge.
Al recinte Sobirà també hi trobem la sala gòtica, una estança coberta amb volta de canó apuntada, edificada el segle XIII. Les portes d'aquesta zona del castell daten del segle XIV i es composen d'un arc de mig punt exterior i un arc rebaixat a l'interior. També els finestrals són d'estil gòtic, amb columnes centrals i dos capitells.
A un nivell inferior es troba la zona emmurallada amb 3 torres circulars i una de rectangular que envolta el Pati d'armes. Aquest pati era l'espai central del Castell de Montsoriu. Construït entre els segles XII i XIV, estava cobert parcialment per una galeria porxada.
A partir del segle XIV el castell es transforma en palau residencial dels vescomtes de Cabrera i per aquest motiu al voltant del pati es construeixen diverses dependències com la sala menjador i la cuina. Originàriament el recinte residencial estava recobert per rajoles de ceràmica catalana i el pati era fet de lloses de marbre.
Les excavacions realitzades han descobert a sota el pati un innovador sistema de recollida d'aigües pluvials. Es tracta d'una enorme cisterna excavada a la roca de gairebé 12 m de llarg per 4,5 d'ample i 5 de profunditat. Aquesta cisterna es combinava amb una xarxa de canals que recollien l'aigua del porxo i la depuraven abans d'emmagatzemar-la.
Entre finals del segle XII i inicis del segle XIII es construeix una nova capella adossada a la muralla. El temple, amb una coberta a dues aigües, és de planta rectangular i fa uns 10 m de llargada per 3,5 d'amplada. Té dues finestres petites de doble esqueixada, i incorpora una petita capella lateral a l'oest. En un mur interior encara s'hi troben restes d'esgrafiats d'una figura humana i 3 creus.
La capella del segle XIII es trasllada a una altra dependència de planta rectangular i uns 10 m de longitud i 8 d'amplada. Aquesta nova església té un presbiteri, campanar d'espadanya, i un finestral gòtic conegut com el mirador de la comtessa.
Construït durant el segle XIV, aquest 3r recinte emmurallat es troba en un nivell inferior al pati d'armes. Es tracta d'un espai uniforme amb 4 torres rectangulars destinades a protegir la petita porta d'accés al castell, que estava defensada per una torre quadrada.
La construcció del Castell de Montsoriu s'estén des del segle X al XV. Són 500 anys durant els quals el conjunt arquitectònic es transforma per adaptar-se als nous usos, passant de fortificació romànica a palau gòtic. No obstant, el turó de Montsoriu ja havia estat ocupat anteriorment: les excavacions arqueològiques han desenterrat peces de ceràmica dels ibers i dels romans.
La primera documentació escrita sobre el Castell de Montsoriu data del 1002, tot i que el castell ja existia molt abans. L'any 1033 Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, es casa amb Guerau I de Cabrera. Amb aquest matrimoni, el castell passa del llinatge dels Montsoriu als dels Cabrera.
El segle XIII es fan obres d'ampliació al castell: es reconstrueix el recinte Sobirà, emmurallat i protegit per un fossar. Des de l'entrada principal s'accedeix a la sala gòtica, una estança coberta amb volta de canó apuntada. També en aquesta època es construeix la nova capella adossada a la muralla.
Al segle XIV els Cabrera transformen el castell defensiu de Montsoriu en palau residencial. Al recinte sobirà s'hi construeixen noves dependències: el menjador, la cuina i una renovada sala gòtica, de 100 m2 amb llar de foc i dos finestrals d'estil gòtic. També es fan nous paviments amb marbre de Gualba, s'incorporen dipòsits d'aigua i s'obre una nova porta a la torre mestra. Les muralles passen de 70 cm de gruix a fer de 120 a 150 cm. A més, es construeixen passos de ronda als murs.
És amb les reformes del segle XIV que al voltant del pati d'armes s'erigeixen habitacions adossades al mur. El perímetre del pati es cobreix parcialment amb un porxo. Des del pati d'armes s'accedeix a la nova església. També al segle XIV es construeix un nou recinte defensiu, el jussà, amb la seva torre quadrada protegint l'entrada del castell.
Filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, es casa el 1033 amb Guerau I de Cabrera, fill de Gausfred de Cabrera. Amb aquest matrimoni el castell de Montsoriu, propietat d'Ermessenda, passa al llinatge dels Cabrera. El vescomtat de Cabrera s'estenia per l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
L'any 1335 s'hi incorpora la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa. Ermessenda i Guerau, a més d'habitar el castell de Montsoriu, funden el 1038 el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, que serà el centre espiritual del vescomtat. El seu hereu és el seu fill, Ponç I de Cabrera.
Quan mor el seu pare Bernat II, Bernat III de Cabrera s'aixeca en armes contra Pere III. El castell de Montsoriu resisteix l'assetjament durant els enfrontaments, però Bernat III mor decapitat a Saragossa el 1364. El seu fill Bernat IV de Cabrera signa un acord amb Pere III el 1372 i un altre l'any 1381, aconseguint recuperar les possessions de la família.
La fortalesa viu èpoques de gran esplendor mentre és residència dels vescomtes de Cabrera. No obstant, a partir del segle XV, la família es trasllada al castell de Sant Joan de Blanes. Amb aquest canvi i la Guerra dels Remences el 1462, el Castell de Montsoriu pateix una decadència progressiva.
A partir del 1566, els Cabrera han acumulat grans deutes i es veuen obligats a vendre els seus bens a Francesc I de Montcada, comte d'Aitona. El Castell de Montsoriu passa per diverses mans fins l'any 1757 quan es converteix en propietat dels ducs de Medinaceli. Posteriorment, el castell sofreix l'ocupació militar de les tropes franceses durant la Guerra del Francès (1808-1814) i torna a ser ocupat durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840).
Tot i que els excursionistes de la Renaixença ja s'havien fixat en les runes del castell, no és fins ben entrat el segle XX que es comença a treballar per reconstruir-lo. L'any 1949 el monument és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El 1991 el Museu Etnològic del Montseny inicia una campanya de salvaguarda del Castell de Montsoriu. S'organitzen exposicions i xerrades per conscienciar els veïns de la importància de recuperar el palau fortificat. Un any després neix l'Associació d'Amics del Castell de Montsoriu, des d'on s'impulsa la creació d'un patronat per restaurar i conservar Montsoriu.
Hi participen el Consell Comarcal de la Selva, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els ajuntaments d'Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu.
Les intervencions arqueològiques a Montsoriu finalment s'inicien el 1993 de la mà del Museu Etnològic del Montseny. Fruit dels treballs realitzats s'han fet importants troballes del segle XVI d'elements de la vida quotidiana del castell (vaixelles, vidre, objectes de metall, etc.) que actualment s'exposen al museu.
El castell de Montsoriu passa per diferents estils arquitectònics que es succeeixen segons les èpoques constructives i els usos de la fortificació. El recinte sobirà, amb la Torre de l'Homenatge, la capella del segle X i la muralla són els testimonis del primer castell roquer d'estil romànic.
A partir del segle XIII, la fortificació incorpora els arcs apuntats i les noves tècniques constructives de l'època per acabar transformant-se al segle XIV en un palau gòtic residencial amb una luxosa decoració. Tota una metamorfosi estilística en un dels castells medievals més importants de Catalunya.
Pedra, arc de mig punt i austeritat, aquestes són les principals característiques de l'arquitectura romànica a Catalunya. Durant els segles XI, XII i XIII, edificis religiosos i castells acaparen l'activitat constructiva més rellevant. Les habilitats tècniques del moment no són molt agosarades i s'aixequen construccions pesades, poc esveltes, amb murs molt gruixuts i finestres petites.
L'arc de mig punt, el que dibuixa una mitja circumferència, és un dels elements que ajuden a reconèixer el romànic. I també és l'origen de la volta de canó i la volta d'aresta, les principals formes de cobrir els espais en aquells moments.
A l'arquitectura religiosa la decoració se centra en petits detalls arquitectònics a l'exterior d'esglésies i campanars i en passatges bíblics, geomètrics o florals als capitells o als murs interns.
Catalunya conserva molts exemples d'arquitectura religiosa romànica. Entre els més senzills destaquen els edificis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) o Sant Pau del Camp (Barcelona). A mida que avancen els anys les tècniques milloren i els edificis guanyen alçada i complexitat, com Santa Maria de la Seu d'Urgell, la Seu Vella de Lleida o la Catedral de Girona, els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Maria de Gerri, Santa Maria d'Escaladei, Sant Vicenç de Cardona o Sant Benet de Bages.
El Principat també és una terra de castells, amb edificis com el de Miravet, el de Mur, el de Cardona o el de Montsoriu.
El moviment de peregrins i mercaders fa necessària la construcció de ponts a molts indrets. S'aixequen amb pedra i generalment amb un nombre d'obertures senar. Entre els millor conservats sobresurten el Pont de Besalú, el d'Esterri d'Àneu, el de Llierca o el de Can Fumat.
En algunes ciutats també es construeixen banys àrabs, com els de Girona, que imiten l'arquitectura musulmana de l'època.
L'arquitectura gòtica es desenvolupa a Europa des de meitats del segle XII i fins al XVI com a resposta a una relació més propera entre la divinitat i l'home. Els avenços tècnics eleven i alleugeren les construccions, gràcies a la flexibilitat que permet l'arc apuntat. Així, els murs s'aprimen i s'hi obren grans finestrals coberts amb vitralls que omplen les naus de colors.
Però el gòtic que es desenvolupa a Catalunya és diferent al corrent d'arreu d'Europa. Arriba més tard, a l'últim quart del segle XIII, i s'allarga fins al XVI.
L'arquitectura gòtica catalana presenta, evidentment, trets comuns amb el gòtic internacional, però diverses influències el fan diferent: és una arquitectura sòbria, amb una austeritat de línies i formes totalment allunyada del decorativisme internacional. Als edificis religiosos els espais són més unitaris, diàfans i tendeixen a l'horitzontalitat. Bons exemples d'això són Santa Maria del Mar, la Catedral de Girona, la Catedral de Tarragona o la Seu Vella de Lleida o el Monestir de Santa Maria de Pedralbes.
És molt freqüent que el gòtic se superposi al romànic, perquè les construccions s'allargaven molts anys, com demostren el Monestir de Sant Feliu de Guíxols o el d'Escaladei.
Palaus, castells, llotges, hospitals, universitats, ajuntaments, drassanes i habitatges configuren el principal repertori de l'arquitectura civil gòtica. A Barcelona mereixen una atenció especial les Drassanes, la Casa de l'Ardiaca, el Museu Picasso (antic Palau Berenguer d'Aguilar). Fora de la capital catalana sobresurt el Castell de Montsoriu.
Patronat del Castell de Montsoriu
Carrer Major, 6
17401 Arbúcies (La Selva, Girona)
Tel.: 972 86 09 08
E-mail: correu@aacmontsoriu.org
El Patronat del Castell i el Museu Etnològic del Montseny organitzen visites guiades gratuïtes al castell de Montsoriu.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.