Enfilada al Turó de Lleida i dominant tota la comarca del Segrià, la Seu Vella és una de les catedrals més importants de Catalunya. Construïda i ampliada durant segles, combina diferents estils arquitectònics i els seus edificis han tingut usos diversos al llarg de la història.
Els seus elements principals són l'església, el campanar, el claustre i les diferents portalades i capitells, obra d'un dels tallers escultòrics més reconeguts del romànic català.
La Seu Vella està formada per un conjunt d'edificacions situades estratègicament al Turó de Lleida, que domina la ciutat i tota la plana dels voltants. La disposició dels diferents elements es va haver d'adaptar a una topografia molt peculiar i a l'existència de construccions d'èpoques anteriors.
Així, el claustre, un dels més grans i espectaculars d'Europa, es troba just davant de l'església, que ocupa un dels extrems del turó. A l'altre costat, s'alça un esvelt campanar de 70 m d'alçada, construït entre els segles XIV i XV.
L'edifici corresponent al temple consta d'una planta basilical de creu llatina amb 3 naus longitudinals. Amb un transsepte molt destacat, la construcció originària tenia fins a 5 absis. Al segle XV es van enderrocar els dos absis situats al sud i se'n va aixecar un de nou d'estil gòtic-flamíger.
A la part superior de la nau central s'obren finestrals fets a partir d'arcs de mig punt i 6 grans columnes uneixen les naus laterals amb la central. Els sostres de les naus estan formats per 3 trams d'arcades cobertes amb voltes de creueria. Es tracta, doncs, d'una construcció de transició entre el romànic i el gòtic, ja que incorpora elements arquitectònics propis dels dos estils.
La capçalera de l'església està formada per un gran absis central i 4 de més petits, recoberts per una volta de quart d'esfera: aquí s'hi troben diferents capelles dedicades a les famílies il·lustres de la ciutat. Actualment només queda intacte l'absis central, ja que la resta han estat reconvertits o bé han desaparegut.
Els grans pilars que sustenten la construcció estan formats per 16 columnes cadascun i, a través d'un sistema d'arcs i nervis, sostenen les diferents voltes de creueria, de factura gòtica. En aquestes columnes és on es troben els capitells, bellament esculpits per artistes occitans i de l'escola de Lleida. Les representacions son variades i s'hi poden trobar motius vegetals, zoomòrfics i historiats, amb temes de l'Antic i el Nou Testament.
L'interior de l'edifici conserva restes de pintures murals i d'escultura monumental, encara que la major part d'aquestes obres van ser espoliades després de la Guerra de Successió. Altres elements destacats són el retaule major, obra de Bartomeu de Robió (segle XIV), el cor, de Benet Martorell (segle XIV) i les capelles.
L'enorme claustre de la Seu Vella es troba situat just davant de la façana principal de l'església. Una disposició inusual en les construccions cristianes i que recorda més als avantpatis de les mesquites àrabs. Construït entre els segles XIII i XIV, és un dels més claustres gòtics grans d'Europa i ofereix un esplèndid mirador sobre la ciutat de Lleida.
Té una planta lleugerament trapezoïdal amb 4 galeries de gairebé 50 m de llarg. El mestre d'obra Guillem d'Enill va començar a construir-lo a finals del segle XIII i va dividir les galeries en 5 trams formats per 17 arcs ogivals. Els capitells i les traceries estan ricament decorades amb elements vegetals i representacions d'escenes com la crucifixió, la verema o la lluita entre animals.
Les 6 portalades són un dels elements arquitectònics més destacats de la Seu Vella. De les 6, 3 tenen nom propi: la de Sant Berenguer, la de l'Anunciata (al nord i al sud respectivament) i la dels Fillols. Es tracta d' exemples paradigmàtics de l'escola romànica de Lleida.
Les portes estan construïdes en un cos sortint del mur principal, fet que dóna lloc a un gran nombre d'arquivoltes amb capitells decorats amb ornaments vegetals i zoomòrfics, d'influència islàmica. La portalada principals, la dels Fillols, és la que presenta una ornamentació més rica i va servir de referent per a la construcció d'altres portalades de la zona (Agramunt, Gandesa, Guissona o Verdú).
De planta octogonal i amb més de 70 m d'alçada és potser l'element més conegut de la Seu Vella. Situat al sud-oest del claustre es pot considerar una de les construccions modernes del conjunt, iniciada al segle XIV pel mestre d'obres Guillem Solivella i acabada al segle següent.
El campanar consta de dos cossos i està coronat per pinacles, arcbotants i gàrgoles gòtics, obra del mestre Carlí ja al segle XV. Per arribar al cim cal pujar per una escala de cargol de 238 esglaons. Allí s'hi troben la Mònica i la Silvestra, les dues campanes encarregades d'anunciar les hores a la ciutat.
El Turó de la Seu Vella ja va ser el lloc escollit per la construcció d'una església paleocristiana durant el període visigòtic. Segles més tard, amb l'ocupació musulmana, es converteix en una mesquita aixecada l'any 832.
1149 va ser la data de la conquesta de Lleida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell. El mateix any, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagra la mesquita com a catedral cristiana i hi estableix la regla de Sant Agustí.
Amb l'objectiu d'atendre la població creixent de la ciutat, l'any 1193 el bisbe Gombau de Camporrells comença la construcció d'una nova catedral. Els treballs s'encarreguen a Pere de Coma que dissenya una catedral romànica de tipus benedictí. El 22 de juliol de 1203, un bisbe (Gombau de Camporrells) un rei (Pere el Catòlic) i un comte (Ermengol VII d'Urgell) col·loquen la primera pedra del temple.
Les obres duren només 75 anys i l'església es consagra el 31 d'octubre de 1278 pel bisbe Guillem de Montcada. A finals del segle XIII i ja amb Pere de Prenafeta com a mestre d'obra, s'introdueixen elements del nou estil gòtic, com els arcs ogivals i les voltes de creueria.
Durant aquesta època s'acaben les obres més importants del temple i es construeixen les capelles, el claustre, el campanar i la Porta dels Apòstols, treballs que s'allarguen durant els segles XIV i XV.
L'any 1707, la Seu Vella es converteix en quarter militar després que Felip V conquereixi la ciutat. El culte es desplaça a l'església de Sant Llorenç i molts dels béns del temple són saquejats. La mort del monarca evita mals majors, ja que Felip V planejava destruir tot el conjunt arquitectònic per haver contribuït decisivament a la defensa de la ciutat. La Seu Vella es salva però no torna a ser seu catedralícia degut a la construcció d'un nou temple al centre de la ciutat.
El 1918 el conjunt és declarat Monument Nacional i el 1950 s'inicia la seva restauració, un cop cedit per l'exèrcit.
Bisbe de Lleida entre els anys 1191 i 1205, succeeix a Guillem Berenguer. Va ser el gran impulsor de la nova catedral de Lleida un cop conquerida la ciutat als musulmans. Realitza nombroses compres de terrenys i cases contigües al temple originari per crear l'espai de la nova seu. Durant el seu mandat els litigis amb el bisbe d'Osca foren constants, sobretot per qüestions relacionades amb els límits diocesans.
Mestre d'obra de la Seu Vella durant 20 anys, es té notícia de la seva presència a Lleida ja el 1180. Tretze anys més tard s'ofereix al bisbe de Lleida per treballar a les obres de la Catedral. Contractat el 1203, hi treballa fins a la seva mort, l'any 1220. Està considerat com l'introductor de l'art romànic a la ciutat de Lleida.
Rei d'Aragó i comte de Barcelona, Pere II el Catòlic centra la seva acció política als territoris transpirinencs, deixant de banda la frontera hispànica que dividia els territoris cristians i musulmans.
Malgrat això, és un dels monarques que encapçala el triomf de les forces cristianes a la batalla de Las Navas de Tolosa l'any 1212. Casat amb Maria de Montpeller el 1204, el seu fill seria el futur rei Jaume I. Segons consta en una làpida del presbiteri, el rei Pere va ser l'encarregat, juntament amb Gombau de Camporrells i Ermengol VII d'Urgell de col·locar la primera pedra de la Seu Vella el juliol de 1203.
Pere II mor a la batalla de Muret al setembre de 1213, a mans de les tropes de Simó de Montfort.
Escultor de l'escola de Lleida i mestre major de la fàbrica de la Seu entre 1370 i 1380, és l'autor retaule major del temple. Entre els fragments conservats se li atribueix el de la Reprovació d'Adam i Eva (1359-1382) actualment exposat al Fine Arts Museum of San Francisco i de dos dels retaules que recull el Museu Diocesà de Lleida. També és l'autor del sepulcre d'Alfons IV el Benigne, juntament amb Pere Aguilar.
La Seu Vella ha estat objecte de diverses accions destinades a la conservació del monument i la recuperació del seu entorn.
La primera restauració té lloc l'any 1940 a càrrec de l'arquitecte Cèsar Martinell. Els treballs es van centrar en la recuperació del campanar, molt deteriorat pel pas del temps, la falta de manteniment i els danys soferts durant la Guerra Civil. Martinell va fer una intervenció molt respectuosa amb l'obra original, tal com ell mateix va deixar escrit a la memòria del projecte.
Més recentment han estat diverses les actuacions per recuperar el monument, com les realitzades a la capella de l'Epifania o de Requesens, o les darreres, que han suposat la remodelació dels edificis catedralicis, la recuperació de les pintures de la Porta de l'Anunciata i el reforç del campanar.
Construïda entre els segles XII i XV, la Seu Vella de Lleida incorpora elements del romànic i del gòtic. El disseny inicial de Pere Coma respon a la clàssica catedral romànica de tipus benedictí que, amb el pas dels anys, incorpora els arcs ogivals i les voltes de creuria que defineixen l'estil gòtic del segle XIII. El claustre, el campanar i la Porta dels Apòstols són un dels millors exemples del gòtic tardà dels segles XIV i XV, que pren com a model l'arquitectura francesa de l'època.
Pedra, arc de mig punt i austeritat, aquestes són les principals característiques de l'arquitectura romànica a Catalunya. Durant els segles XI, XII i XIII, edificis religiosos i castells acaparen l'activitat constructiva més rellevant. Les habilitats tècniques del moment no són molt agosarades i s'aixequen construccions pesades, poc esveltes, amb murs molt gruixuts i finestres petites.
L'arc de mig punt, el que dibuixa una mitja circumferència, és un dels elements que ajuden a reconèixer el romànic. I també és l'origen de la volta de canó i la volta d'aresta, les principals formes de cobrir els espais en aquells moments.
A l'arquitectura religiosa la decoració se centra en petits detalls arquitectònics a l'exterior d'esglésies i campanars i en passatges bíblics, geomètrics o florals als capitells o als murs interns.
Catalunya conserva molts exemples d'arquitectura religiosa romànica. Entre els més senzills destaquen els edificis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) o Sant Pau del Camp (Barcelona). A mida que avancen els anys les tècniques milloren i els edificis guanyen alçada i complexitat, com Santa Maria de la Seu d'Urgell, la Seu Vella de Lleida o la Catedral de Girona, els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Maria de Gerri, Santa Maria d'Escaladei, Sant Vicenç de Cardona o Sant Benet de Bages.
El Principat també és una terra de castells, amb edificis com el de Miravet, el de Mur, el de Cardona o el de Montsoriu.
El moviment de peregrins i mercaders fa necessària la construcció de ponts a molts indrets. S'aixequen amb pedra i generalment amb un nombre d'obertures senar. Entre els millor conservats sobresurten el Pont de Besalú, el d'Esterri d'Àneu, el de Llierca o el de Can Fumat.
En algunes ciutats també es construeixen banys àrabs, com els de Girona, que imiten l'arquitectura musulmana de l'època.
Turó de la Seu Vella
25002 Lleida (Segrià)
Tel. 973 23 06 53
Visites
De dimarts a diumenge, inclosos els festius.
De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10'00 a 13'30 h. i de 15'00 a 17'30 h.
De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10'00 a 13'30 h. i de 16'00 a 19'30 h.
Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener.
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.