Tota la força i poder de l'esperit templer resideix en un imponent fortalesa que, des de l'alçada i l'austeritat, sembla vigilar el riu Ebre. El Castell medieval de Miravet és una atalaia privilegiada considerada un dels millors exemples de l'arquitectura de l'Ordre dels Templers a Europa.
Declarada Bé d'Interès Cultural, aquesta construcció alhora religiosa i militar, segueix l'estil defensiu dels castells de Terra Santa. Les seves majestuoses muralles són un símbol de la mítica capacitat de resistència dels cavallers templers.
La seva situació defensiva estratègica, que permetia veure venir els atacants que entraven des del Mediterrani Ebre amunt, l'han convertit en protagonista de grans batalles de la història de Catalunya.
L'austera i contundent edificació de Miravet és una ciutadella de 290 m de perímetre protegida per un recinte emmurallat. La fortalesa s'eleva en vertical amb construccions a diferents nivells que conformen una mena de rusc medieval, on la comunitat disposava de tot el necessari per viure.
Un cop superada la primera fortificació, l'interior del castell s'estructura en dos espais principals: el recinte sobirà i el recinte jussà.
El nivell inferior o jussà s'adapta a la topografia de la muntanya amb un descens esglaonat distribuït en 3 nivells. En els més de 12.000 m2 de superfície d'aquesta zona s'hi troben una cisterna, les cavallerisses, magatzems i una esplanada amb el cementiri, horts i un olivar.
També inclou un espai fortificat que es destinava a diferents usos i que podia acollir la població en cas de necessitar protecció. 4 torres defensen la cara nord del recinte jussà, apartada del riu. Des d'elles es controla el camí d'accés al recinte.
A la part superior hi ha el recinte sobirà, nucli principal del castell i zona residencial dels templers. Aquest espai rectangular de 2.500 m2 és la zona més protegida: l'envolta una muralla fortificada de 25 m d'alçada que inclou 5 grans torres i un fossar. A més, per accedir-hi cal travessar un passadís cobert amb volta de canó i una porteria amb cos de guàrdia.
A l'interior, un pati d'armes central distribueix les 4 ales del recinte on hi ha una segona cisterna tallada a la roca, la cuina i el refetor, el magatzem, el graner, el celler, l'església i una galeria coberta.
El pati d'armes és un espai estructural de reminiscències cistercenques: les habitacions s'articulen al seu voltant com als monestirs ho fan al voltant del claustre. Al pati d'armes s'hi troben les portes i escales d'accés a la majoria d'estances del castell, seguint l'ordre habitual de les ciutadelles de la baixa edat mitjana.
La zona nord del castell, de 3 plantes, comprèn al primer pis una galeria coberta, la cambra del comanador i una capella romànica.
La galeria, amb 4 finestrals de mig punt i una coberta amb volta de canó, fa la funció de claustre religiós, però també compta amb elements militars. Aquest espai no es disposava d'escales d'accés des del pati, ja que per raons de seguretat s'hi instal·lava una escala de fusta que es retirava en cas d'atac.
Una estricta austeritat descriu el temple romànic de planta basilical, cobert amb una volta de canó lleugerament apuntada. El seu absis semicircular orientat a l'est inclou la sagristia i un accés a la Torre del Tresor. Una escala de cargol comunica la base de l'església amb la terrassa, un punt d'observació estratègic. El celler, sota el temple, servia de presó durant l'època dels templers.
A la zona est hi destaca la sala del refetor, coberta amb volta de canó apuntada. Aquest gran espai de reminiscències cistercenques era el menjador comú dels cavallers templers. A l'igual que els monjos, els templers menjaven junts, en silenci i escoltant la lectura de les Sagrades Escriptures. Al costat d'aquesta sala hi havia la cuina, un espai que no s'ha conservat.
Al fons del refetor una porta comunica amb la Torre del Tresor, un dels espais més protegits del recinte, on els templers guardaven documents i béns rellevants.
L'enclavament estratègic on s'erigeix el Castell de Miravet és poblat ja des del segle II AC pels ibers. Posteriorment, els romans hi estableixen un castrum per controlar el territori de l'entorn i avançar en la seva conquesta de la península.
Durant l'ocupació musulmana del territori peninsular a partir del segle VIII, els francs fan retrocedir els àrabs fins al Llobregat: s'estableix la Marca Hispànica. La frontera cristiana va baixant cap al sud amb la reconquesta del territori d'al-Àndalus. Un dels darrers reductes musulmans a Catalunya és el hisn o fortificació califal de Murâbit que, un cop reconquerida, serà el Castell de Miravet.
El 1148 els cristians recuperen Tortosa i el 1153 fan seva la fortificació islàmica almoràvit de Miravet. Ramon Berenguer IV dóna aquesta fortificació a Pere de Rovira, el mestre dels templers a Hispània i Provença. La donació inclou també els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, Pinell i Rasquera. Així, el Castell de Miravet passa a convertir-se en un dels principals centres del poder cristià a la Península Ibèrica.
Els monjos guerrers reconstrueixen el castell per adaptar-lo a les seves necessitats. Les obres es fan a gran velocitat: es comença per habilitar-hi una residència austera i per assegurar-ne la protecció davant de possibles atacs externs. En la fortificació del castell es conserva el traçat de les muralles del hisn àrab, però s'hi afegeixen elements propis de la cultura cristiana com el pati d'armes.
A Miravet, els templers segueixen el model de construcció militar que prové de Terra Santa. El resultat és un dels millors exemples d'arquitectura militar templera d'Europa, un monestir fortificat romànic amb influències de l'estil cistercenc. Al segle XIII el castell és la seu de l'Ordre a la Corona d'Aragó i el lloc des d'on es planifiquen les campanyes de Mallorca i València.
L'any 1307, arran de les confessions d'heretgia dels templers francesos i la condemna pel Papa Climent V, el rei Jaume II ordena la detenció dels templers catalans. Miravet s'hi resisteix. Capitanejats per Fra Berenguer de Sanjust, els templers es refugien al castell durant 12 mesos. La durada del setge dóna testimoni no només de la fortalesa d'esperit dels templers, sinó també de la capacitat del resistència de la seva edificació.
Finalment, entre el 6 i el 12 de desembre del 1308 les tropes del rei prenen Miravet. Tots els béns i propietats són confiscats i els cavallers templers detinguts. El 1312 el papa Climent V aboleix definitivament l'Ordre del Temple, però el Concili Provincial de Tarragona declara innocents els templers catalans.
A partir del segle XIV la fortalesa de Miravet passa a mans dels Hospitalers , que el mantenen com un recinte militar de primer ordre. Des del segle XVII al XIX, es realitzen nous treballs de construcció i adaptació del castell a les necessitats militars i les noves tecnologies bèl·liques. Durant la Guerra dels Segadors, el castell s'adapta als usos de l'artilleria.
El mestre templer, màxim responsable provincial de l'ordre a Catalunya i Aragó, col·labora amb Ramon Berenguer IV en la reconquesta dels territoris ocupats per l'Islam. Participa amb el comte en la conquesta del castell de Miravet i aquest li cedeix la fortificació, que de Rovira converteix en la seu dels templers a Catalunya.
Jaume II el Just, rei d'Aragó i de Sicilia, és el responsable de l'empresonament dels templers catalans. El 1307, influenciat per les confessions d'heretgia que Felip IV de França treu dels seus templers, sotmet els castells de Miravet i de Montsó a un setge ferotge.
Després de l'abolició de l'ordre dels templers Jaume II aconsegueix que part dels béns dels templers a Catalunya i Aragó passin al nou orde militar de Montesa, fundat per ell mateix.
Nascut Bertrand de Got, l'arquebisbe de Bordeus es converteix en Climent V en ser elegit papa el 1305. És el pontifici que suprimeix l'ordre dels templers a Catalunya.
Sota la pressió del rei Felip IV de França convoca el 15è conicili ecumènic de Viena (1311-1312, on, amb la presència de 120 bisbes i els cavallers templers es fa efectiva l'abolició de l'ordre. Climent V mor a Rocamaura, Llenguadoc, l'any 1314.
Comte de Barcelona (1131-62) i príncep d'Aragó (1137-62), Ramon Berenguer IV té un destacat paper en la reconquesta dels territoris ocupats pels musulmans i amplia els territoris del Casal de Barcelona.
El Castell de Miravet tal com el coneixem avui dia existeix gràcies a la reconquesta del compte, que dóna el castell als templers en agraïment a la seva col·laboració militar. A partir d'aquí l'ordre inicia la reconstrucció de la major part del recinte seguint el model defensiu de Terra Santa.
Després de reconquerir Tarragona, cedeix la ciutat al bisbe de Barcelona, que s'encarrega de repoblar-la. La ciutat i la seva muralla comencen així una nova etapa de prosperitat basada en el comerç marítim.
Ramon Berenguer IV també participa a la fundació del Monestir de Santes Creus i del Monestir de Poblet, en donar els terrenys als monjos cistercencs.
L'any 1307 és l'inici de la fi dels Templers a Miravet. El rei de França Felip IV el Bell i el papa Climent V influeixen sobre el rei Jaume II, que ordena la detenció dels templers als seus dominis. Els monjos guerrers són expulsats de Miravet el 1308 i l'Ordre queda abolida definitivament el 1312. El recinte és ocupat per l'Ordre de l'Hospital fins a inicis del segle XIX.
A partir del segle XIV, el Castell templer de Miravet es manté en peu gairebé per miracle. Passa per sis guerres i per dos intents de demolició. L'edificació resisteix la participació a la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, les tres Guerres Carlines i la Guerra Civil Espanyola.
El 1835, amb les desamortitzacions de Mendizábal, la fortalesa es converteix en propietat privada. El recinte passa per etapes d'abandonament, pateix diverses espoliacions i resulta força danyat durant la Guerra Civil, a la Batalla de l'Ebre.
Actualment conserva la seva estructura original romànica i es mantenen en peu 16 dependències cobertes. És per això que es considera un dels castells romànics del segle XII més ben conservats de Catalunya.
El 1990 Miravet és declarat Bé d'Interès Cultural i passa a ser propietat de la Generalitat de Catalunya, que inicia la seva restauració. Actualment el castell templer es troba obert al públic i és el monument més visitat de les Terres de l'Ebre.
El castell, d'origen andalusí, és una mostra de romànic provençal amb influències del cister i, alhora, una construcció defensiva d'esperit templer. L'arquitectura del Castell de Miravet remet al món elitista i tancat dels monjos guerrers. La pedra que predomina a la construcció i s'adapta sobre el terreny transmet austeritat i puresa espiritual, però també ens parla d'un poder terrenal i de la força d'uns cavallers templers gairebé indestructibles.
Inspirat en les fortificacions de Terra Santa, el Castell de Miravet és el primer i un dels més importants centres a Catalunya d'aquesta ordre militar i religiosa.
Pedra, arc de mig punt i austeritat, aquestes són les principals característiques de l'arquitectura romànica a Catalunya. Durant els segles XI, XII i XIII, edificis religiosos i castells acaparen l'activitat constructiva més rellevant. Les habilitats tècniques del moment no són molt agosarades i s'aixequen construccions pesades, poc esveltes, amb murs molt gruixuts i finestres petites.
L'arc de mig punt, el que dibuixa una mitja circumferència, és un dels elements que ajuden a reconèixer el romànic. I també és l'origen de la volta de canó i la volta d'aresta, les principals formes de cobrir els espais en aquells moments.
A l'arquitectura religiosa la decoració se centra en petits detalls arquitectònics a l'exterior d'esglésies i campanars i en passatges bíblics, geomètrics o florals als capitells o als murs interns.
Catalunya conserva molts exemples d'arquitectura religiosa romànica. Entre els més senzills destaquen els edificis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) o Sant Pau del Camp (Barcelona). A mida que avancen els anys les tècniques milloren i els edificis guanyen alçada i complexitat, com Santa Maria de la Seu d'Urgell, la Seu Vella de Lleida o la Catedral de Girona, els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Maria de Gerri, Santa Maria d'Escaladei, Sant Vicenç de Cardona o Sant Benet de Bages.
El Principat també és una terra de castells, amb edificis com el de Miravet, el de Mur, el de Cardona o el de Montsoriu.
El moviment de peregrins i mercaders fa necessària la construcció de ponts a molts indrets. S'aixequen amb pedra i generalment amb un nombre d'obertures senar. Entre els millor conservats sobresurten el Pont de Besalú, el d'Esterri d'Àneu, el de Llierca o el de Can Fumat.
En algunes ciutats també es construeixen banys àrabs, com els de Girona, que imiten l'arquitectura musulmana de l'època.
Camí del Castell, s/n
43747 Miravet (Ribera d'Ebre)
Tel. 977 40 73 68
De l'1 d'octubre al 31 de maig, els horaris de visita del recinte són de 10.00 a 13.30 hores i de 15.00 a 17.30 hores, de dimarts a diumenge.
De l'1 de juny al 30 de setembre, els horaris de visita del recinte són de 10.00 a 13.30 hores i de 16.00 a 19.30 hores, de dimarts a diumenge.
La taquilla i l'entrada tanquen 20 minuts abans del límit horari.
El recinte tanca el 25 de desembre i l'1 de gener.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.