Com era la vida a les comarques de Lleida fa 2700 anys? Per descobrir-ho cal anar fins a Arbeca, a la comarca de Les Garrigues. A 4 km de la població, una tribu d'ilergetes va decidir aixecar-hi el seu assentament, probablement seduïts per les condicions de la zona. El ferro comença a formar part de les seves vides i coneixen suficientment les qualitats de la terra com per treure'n els fruits que els garanteixen la supervivència.
Convençuts de les bondats del terreny, emmurallen el poblat davant la possibilitat d'atacs que mai arriben. 400 anys més tard, l'abandonen. El com i el perquè encara és un misteri, però van deixar-nos unes restes que avui miren d'explicar qui van ser aquests catalans primitius.
A 4 km de la vila d'Arbeca, en una plana sobre el barranc de l'Aixaragall, una tribu ilergeta considera que aquella terra els pot permetre viure amb tranquil·litat. És l'any 750 aC i decideixen instal·lar-s'hi.
L'emplaçament escollit és una zona amb boscos de roures i alzines, pi blanc o arboç, i els permet controlar l'aigua i les terres al·luvials. És un bon indret on cultivar la terra, font de vida del poblat.
Una plaça presidida per un gran pou esdevé el centre del poblat. És una estructura folrada de pedra i amb una rampa per facilitar l'accés de persones i animals. Al seu voltant i de forma radial s'organitza l'urbanisme ilergeta, atapeït i format per cases senzilles, un forn, places i carrers empedrats.
Entre el pou i la muralla que envolta el poblat s'aixequen dues fileres de cases rectangulars separades per un carrer, el carrer de circumval·lació. La xarxa viària formada per petits carrerons va a parar a aquesta via principal. Les cases més allunyades del pou es recolzen directament sobre la muralla.
Els ilergetes temen ser l'objectiu d'atacs enemics i per això aixequen una fortificació de planta ovalada amb murs de 5 m d'alçada, 5 m de gruix i 12 torres. Les muralles tanquen una superfície d'uns 4.000 m2 on hi conviuen unes 150 persones.
L'accés al poblat es realitza a través d'una porta al nord i una altra a l'oest, totes dues de petites dimensions.
Davant els murs, una barrera de pedres clavades al terra de forma discontínua (construcció defensiva anomenada chevaux-de-frise) impedeix el pas de la cavalleria i la infanteria. Uns fossars de 13 m d'amplada i 4 de fondària s'encarreguen de dificultar l'accés enemic a l'assentament.
L'assentament iber dels Vilars d'Arbeca data del 750 aC. S'hi aixeca un poblat que hi viu ininterrompudament durant 400 anys i que, per les seves característiques amb impressionants construccions defensives que converteixen el poblat en un fortí inexpugnable, fa pensar que acull la residència d'un príncep o un cabdill.
El poblat manté la seva fisonomia durant uns 200 anys. Però el contacte amb altres civilitzacions contemporànies fa que la seva estructura social es torni més complexa. Cap al 425-400 aC implanten una nova xarxa viària, cosa que implica modificar els habitatges, i canvien el sistema defensiu. Cap al 350 aC comença el període de decadència dels Vilars, abans de l'abandonament, i que comporta la inutilització intencionada del pou.
Els orígens dels Vilars són una incògnita pels experts, però també el seu abandonament. Els ilergetes deixen l'assentament a mitjans del segle IV aC, segons indiquen les ceràmiques de vernís negre que s‘han trobat i la presència de peces de vaixella de luxe importada d'Atenes.
Arqueòlegs i historiadors no han trobat cap fet violent o desastre natural que pugui explicar la marxa de l'assentament dels Vilars. Se sap que el recinte emmurallat acaba convertint-se en un límit pel creixement natural de la població ilergeta. Calen carrers i habitatges més amples que les muralles impedeixen construir.
L'anàlisi dels carbons recuperats a les excavacions permet assegurar que l'explotació agrícola i ramadera, la recol·lecció de fusta i llenya provoquen estralls al paisatge. D'altra banda, els experts apunten que l'esgotament de la terra és potser un motiu que podria explicar l'abandonament de l'indret.
Els primers ciudatans dels Vilars són uns ilergetes que els arqueòlegs han anomenat com a grup cultural dels camps d'urnes. El nom es deu al costum funerari d'aquests habitants d'incinerar i enterrar les cendres dels seus morts dins de vasos ceràmics.
Com a moltes societats primitives, l'home s'ocupa de l'activitat a l'exterior de la llar, mentre que són les dones les que realitzen les tasques domèstiques. I també com els seus coetanis, els ilergetes creuen en un món espiritual al qual reten tribut amb ofrenes i sacrificis.
La terra, font de vida
Aquesta tribu ibera basa la seva economia en l'agricultura i la ramaderia. La societat està formada per pagesos, artesans, comerciants, guerrers, sacerdots i aristòcrates.
Aporten noves tècniques d'explotació de la terra, afegint els mills, l'alfals i la civada al cultiu tradicional de cereals. També prenen importància la vinya, els primers horts i arbres fruiters.
Amb la introducció del ferro els instruments per cultivar la terra es transformen. Apareix un ventall d'eines més ampli, com destrals, aixades o falç. Aquest desenvolupament és possible gràcies a la metal·lúrgia i la siderúrgia del ferro.
Convivència amb els animals
La ramaderia és l'altra gran activitat dels ilergetes. Conviuen amb ramats d'ovelles i cabres, de qui obtenen carn, llet i llana. També tenen porcs i vaques, de qui també n'aprofiten la carn. Per poder cavalcar i carregar mercaderies compten amb cavalls i ases, dels quals només n'aprofiten la pell.
La fauna ilergeta d'Arbeca es completa amb els gossos, que vigilen i protegeixen el poblat a més de contribuir a la caça.
La vessant comercial dels ilergetes
Amb el pas dels anys els ilergetes entren en contacte amb altres civilitzacions del moment, com la grega. La fusta i els excedents agrícoles s'utilitzen com a moneda de canvi per obtenir objectes com vasos ceràmics, presents a cases aristòcrates.
Un cop aixecat l'assentament, al segle VIII aC, el poblat dels Vilars s'acomoda a les necessitats de cada moment. Com que està emmurallat no pot dur a terme grans canvis, sinó petites intervencions. A finals del segle VI es tanca la porta oest i se n'obre una altra a la vessant nord. També es modifica la xarxa viària i alguns habitatges.
Un cop abandonada, al segle IV, la fortalesa dels Vilars d'Arbeca cau en l'oblit. Durant segles acumula pedres i deixalla dels pagesos de la zona, fins que al 1985 s'hi fan les primeres excavacions arqueològiques.
D'entrada no s'hi dipositen massa esperances, però l'aparició de restes de terrissa, molins i altres objectes criden l'atenció dels arqueòlegs del Departament d'Història de la Universitat de Lleida. A mida que els arqueòlegs exploren el terreny es resolen dubtes i apareixen noves preguntes sobre els Vilars.
Des de 1996 el conjunt obté la protecció com a Bé Cultural d'Interès Nacional, cosa que porta la redacció d'un Pla director per establir uns criteris de rehabilitació.
Des d'aleshores els estudiosos s'han dedicat a descobrir l'aspecte original del recinte. Una de les accions més destacades va tenir lloc a finals de 2007, quan es van enretirar més de 20.000 m3 de terra del conjunt. Gràcies a aquest buidat es van poder corroborar diverses tesis, com les dimensions del poblat emmurallat.
El juny de 2008 es recupera el fossat i es restaura la façana i l'accés a la porta nord dels Vilars. A l'octubre es recupera el pou central i al juny de 2009 el fossat s'obre a la visita de curiosos per primer cop. Els treballs continuen a la recerca de poder esbrinar els enigmes que encara envolten els Vilars.
La fortalesa dels Vilars d'Arbeca és un testimoni de gran valor de la Catalunya ibera. Però la seva importància va més enllà. Per les seves dimensions i per la quantitat d'elements que s'hi han trobat també és un monument únic a escala europea de la primera edat de ferro.
L'arquitectura dels ibers és senzilla, molt menys desenvolupada que civilitzacions contemporànies com la grega o la romana. De fet, més que d'arquitectura els experts parlen d'un desenvolupament urbanístic incipient.
Els poblats ibèrics acostumen a establir-se dalt de turons que fortifiquen, com passa a Lleida, Sagunt, Olèrdola, La Serreta d'Alcoi o Ullastret. Per construir utilitzen pedra, fusta i adob i els assentaments s'organitzen a partir de carrers principals força rectes travessats per vies secundàries amb pendents pronunciats.
Les cases són més aviat petites, de planta rectangular o quadrada i uns murs d'entre 30 i 40 cm de gruix. El sòcol és de pedra, els murs de maçoneria i adob i la teulada és una estructura de bigues i biguetes de fusta coberta de bruc i terra trepitjada.
Els ibers tenen un panteó de divinitats a qui reten culte als temples. Són edificis allunyats del nucli urbà, decorats amb pintures murals i escultures.
A Catalunya es conserven altres jaciment ibèrics destacats, com el Cogulló de Sallent, la Fortalesa d'Arbeca, el Casol de Puigcastellet de Folgueroles, la Ciutadella de Calafell, el conjunt d'Olèrdola o el Coll del Moro de Gandesa.
Arbeca (Lleida)
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.