L'abadia benedictina de Sant Benet de Bages trasllada el visitant a èpoques llunyanes. Però el viatge en el temps es fa a través de tecnologies modernes i d'uns mitjans audiovisuals que ens fan viure la història del monestir en primera persona.
Des del 2007, el Monestir de Sant Benet està integrat en un ambiciós projecte anomenat Món Sant Benet, un complex turístic cultural que inclou el centre de recerca alimentària Alícia, un espai de convencions i un hotel de quatre estrelles.
Al llarg dels segles, aquest conjunt arquitectònic ha tingut molts usos: monestir privat, abadia benedictina, escola de teologia, habitatge d'obrers, residència d'estiu del pintor Ramon Casas... fins a l'innovador museu contemporani que és avui Sant Benet.
El Monestir de Sant Benet de Bages es troba al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, molt a prop de Manresa. El seu origen es remunta al segle X, quan un noble anomenat Sala decideix erigir una abadia a les seves terres. No obstant, la construcció que avui es manté data de finals del segle XII i inicis del XIII i creix, com un organisme viu, fins al segle XXI.
L'abadia actual conserva en bon estat l'església, la torre i el claustre romànics, el celler i el palau abacial gòtics i les cel·les monacals i altres recintes d'etapes posteriors.
L'església de San Benet de Bages té una única nau acabada amb un absis central semicircular. La nau, coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, fa 7,5 m d'amplada i uns 30 de llarg. Dividida per 3 arcs torals, té una alçada de 12,5 m.
Els braços del transsepte són desiguals: el braç sud és més baix i curt. Els cobreix una volta de canó apuntada i contenen dues petites absidioles que no són visibles des de l'exterior. El cimbori de l'edificació és de dos pisos amb forma de torre amb campanar.
El temple té dues portes: la façana de ponent, amb arc de mig punt decorat amb 4 arquivoltes sobre columnes, i la que comunica amb el claustre. A la banda de ponent de l'església, s'hi alça un campanar de construcció pre-romànica i romànica que es va fer més alt a l'època barroca.
A la seva consagració, el temple es dedica a Sant Benet, Sant Pere i Sant Andreu. Per això, originàriament, l'església disposa de 3 altars, el principal en honor de Sant Benet. El 1212, se substitueixen per un sol altar que es dedica a la Verge Maria.
El 1643 s'encarrega la realització d'un nou retaule als manresans Joan Grau i Josep Generes. Actualment no es troba al temple, ja que va ser desmuntat a principis del segle XX per la família de Ramon Casas. Es tracta d'un retaule de fusta amb teles pintades als quadres intermedis.
L'any 965 es construeix, sota l'altar major de l'església, una cripta amb les relíquies de San Valentí dutes de Roma pel noble Sala, propietari del monestir. Es troben dins una caixa de fusta decorada amb làmines de plata que escenifiquen miracles del sant. Sant Valentí és considera el patró del Pla de Bages. Des del 1863 es guarda la caixa a l'església de Navarcles.
El claustre romànic del segle XII, al costat sud del temple, conserva les 4 galeries cobertes amb voltes de canó. Cada galeria té 6 arcs i, en total, s'hi compten 64 capitells agrupats per parelles de columnes. La seva decoració és predominantment geomètrica i vegetal amb alguns detalls figuratius. Els motius mitològics, cristians i escenes naturalistes enriqueixen els capitells donant un aire únic al recinte.
Aquesta construcció del segle XIV s'eleva sobre una anterior sala capitular romànica. La conformen dues plantes amb sostres de fusta que se sostenen amb arcs apuntats. La planta baixa es dedica a l'hostatgeria mentre que a la planta alta s'hi instal·len les cambres de l'abat.
Una gran escalinata dóna accés a la planta noble. Una pica de marbre que havia estat al temple de l'abadia adorna actualment el conjunt de l'escala. Creada juntament amb dues piques més a l'etapa de l'abat Pere Frigola (1554-1576), presenta una inscripció dedicada a l'abat.
El cultiu del raïm i l'elaboració de vi és una de les dedicacions habituals dels monjos. A Sant Benet el celler on es treballa i es guarda el vi és una gran edificació del segle XIV. Amb 22 m de llarg i 9 d'amplada, compta amb una estructura d'arcs diafragmes sobre els quals es recolza una coberta plana de fusta.
Al segle XVII s'afegeixen dos pisos sobre el celler i més cel·les per a monjos. El sostre es reforça amb arcs que travessen longitudinalment la gran sala.
Amb la reforma iniciada l'any 2000 al voltant del monestir romànic neix un gran complex lúdic i cultural, el Món Sant Benet. Un hotel de luxe exerceix de cenobi modern davant l'abadia mentre que el centre Alicia, Fundació Centre Internacional de Cultura de l'Alimentació i Recerca Gastronòmica de Sant Benet, experimenta amb la cuina des d'una perspectiva científica.
L'antic cenobi es converteix en un museu que utilitza les tecnologies audiovisuals més avançades per submergir els visitants en un univers sensorial inoblidable. A més, les visites guiades i les activitats escolars converteixen Món Sant Benet en un centre educatiu totalment innovador.
El Monestir de Sant Benet de Bages neix d'una iniciativa privada. A mitjans del segle X, el noble Sala vol construir un monestir a les seves terres. Viatja a Roma per obtenir-ne el permís i posar el cenobi sota la dependència directa i exclusiva de la Santa Seu, és a dir, fora de la jurisdicció civil.
L'any 967 es funda el monestir amb una condició: els abats només poden ser elegits entre els descendents de Sala. El 972, quan el bisbe de Vic consagra el temple amb l'assistència del comte de Barcelona Borrell II, el fundador ja és mort. Les discussions entre els familiars aviat posen en perill la continuïtat de la comunitat religiosa.
Ja l'any 1002 es nomena el primer abat per elecció: Ramió, que no pertany al llinatge. Des d'aquest moment es produeix un canvi a la trajectòria del monestir benedictí. L'abat Ramió aconsegueix donacions de terres, esglésies i parròquies. La influència del monestir s'estén per tota la comarca.
El 1125 un atac dels musulmans destrueix gran part del conjunt. Des de finals del segle XII fins els inicis del XIII es realitzen tasques de reconstrucció i s'erigeixen l'església i el claustre actuals.
Les obres compten amb la participació econòmica de diversos nobles catalans: els Calders, els Rocafort, els Talamanca, els Montcada, els Boixadors, entre d'altres. A canvi, obtenen una sepultura al claustre del monestir. Els seus escuts i emblemes encara es conserven gravats a la pedra.
Al segle XIII s'erigeixen altres dependències al voltant del claustre: al sud la cuina i el refectori, i a llevant la sala capitular romànica, que ja no existeix.
El terrible Pesta Negra que pateix Catalunya el 1348 deixa el monestir gairebé sense monjos. Sant Benet de Bages mai recupera l'antic esplendor. No obstant, els segles XIV i XV encara es fan noves edificacions al voltant del Pati de la Creu, a l'entrada del cenobi. Entre elles, la nova sala capitular, la infermeria, el Palauet de l'abat (1627) i el celler.
El 1633 un incendi consumeix els retaules gòtics del temple. 10 anys després s'encarrega la realització d'un nou retaule. Els manresans Joan Grau i Josep Generes realitzen aquesta obra que presideix l'església fins al 1910.
El 1593 l'abadia passa a dependre del Monestir de Montserrat, que l'any 1620 hi instal·la un col·legi benedictí. Fins el 1671 s'hi ensenya teologia, filosofia, poesia i llengua. A finals del segle XVII el Monestir de Sant Benet es converteix en un retir per als monjos vells de Montserrat.
Tot i el canvi de mans, Sant Benet conserva unes extenses possessions territorials al Bages, a la Garrotxa, a l'Anoia i al Vallès. Manté la jurisdicció territorial sobre els termes de la Baronia de Bages i la jurisdicció eclesiàstica sobre algunes parròquies de la zona.
Com en tot monestir, les obres de restauració i les noves construccions continuen mentre els monjos ocupen el recinte. Durant la primera meitat del segle XVII es construeix l'hostatgeria barroca i fins el segle XIX s'edifiquen noves cel·les monacals a la part sud de l'abadia.
Amb les desamortitzacions del 1835 els monjos benedictins són expulsats del claustre. 10 anys més tard, el monestir i les terres es posen a la venda a particulars.
El 1907 Elisa Carbó Ferrer compra Sant Benet. És la mare del pintor Ramon Casas, apassionat des de jove pel monestir. Quan l'hereta, Casas el restaura i el converteix en la seva residència d'estiu.
Pintor, dibuixant i cartellista barceloní, Ramon Casas i Carbó (1866-1932) és un defensor del Monestir de Sant Benet des dels 15 anys, quan encara funciona la fàbrica al costat del temple. Anys després, el 1907, la seva mare Elisa Carbó i Ferrer compra el conjunt monacal. La decisió ha estat de Casas, que vol restaurar l'edifici, molt malmès degut al seu estat de semi abandonament.
En aquests moments Ramon Casas ja és un artista consagrat, un dels fundadors del modernisme i del seu punt de trobada: la cerveseria Els Quatre Gats. Encarrega les obres de restauració del recinte abacial al seu amic i arquitecte Puig i Cadafalch. Alguns dels seus quadres s'inspiren en espais del monestir.
Arquitecte, historiador de l'art i polític, nascut a Mataró el 1867, és un dels grans estudiosos i recuperadors del passat medieval del Principat. És autor de nombrosos estudis sobre l'art a l'edat mitjana (la portalada del Monestir de Ripoll, Sant Miquel de Cuixà), entre els que en destaca L'arquitectura romànica a Catalunya. A la Seu d'Urgell és el primer a descobrir l'aparença original de la catedral de Santa Maria.
Dedicà, durant el primer terç del segle XX, diversos anys a estudiar i restaurar el conjunt de Sant Pere de Terrassa. També dirigeix les excavacions a les esglésies de Santa Maria i Sant Miquel del conjunt.
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona del 1902 al 1905, va promoure la política de sanejament i de la constitució de la Junta Autònoma de Museus (1902). La seva tasca va ser determinant a la formació dels fons museístics de la ciutat.
També fou l'impulsor de les excavacions arqueològiques a Empúries a través de l'Institut d'Estudis Catalans, que presideix entre 1942 i 1956. A més s'encarrega dels treballs de restauració de les esglésies de Sant Martí Sarroca , Sant Joan de les Abadesses i del Monestir de Sant Benet de Bages. L'encàrrec de Sant Benet li arriba a través de l'amistat que manté amb el pintor Ramon Casas.
Amb les excursions historico-literàries dels membres de la Renaixença, Puig i Cadafalch descobreix i es fascina per la riquesa patrimonial de la Vall de Boí.
Com a arquitecte, es troba a mig camí entre el modernisme i el noucentisme, amb un gust especial pels elements medievals. Entre els seus edificis més destacats sobresurten la Casa Amatller (1900), el palau Macaya (1901), la casa de les Punxes (1905) o el Palau Nacional i els pavellons de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 (1928). Mor a Barcelona l'any 1956.
L'escultor i arquitecte barroc Joan Grau (1608-1685) és, amb Josep Generes, l'autor del retaule del segle XV del temple de Sant Benet de Bages. Una peça que va ser desmuntada durant les obres de restauració realitzades per Ramon Casas i Josep Puig i Cadafalch. Joan Grau col·labora també a la cripta i sepulcres del Monestir de Poblet (1660-74). Com a arquitecte treballa a la construcció de la Casa de la Ciutat de Manresa (1671) i, com a escultor, en el retaule major d'Esparreguera del 1670, que no es va destruir durant la Guerra Civil.
La primera gran transformació del Monestir de Sant Benet es fa a finals del segle XII. És la reconstrucció després dels atacs de les tropes musulmanes el 1125 i el resultat són l'església i el claustre actuals.
L'any 1633, Sant Benet pateix un incendi que crema els retaules de l'església, part de la biblioteca i altres dependències que obliga a fer noves reformes.
El 1835, amb les desamortitzacions de Mendizábal, els monjos són exclaustrats. Amb la subhasta pública, els seus bens es dispersen i el recinte queda obert i desprotegit. La conseqüència són les múltiples destrosses i el pillatge indiscriminat.
A partir del 1845 el monestir i les terres passen de mà en mà. El 1853 es construeix una fàbrica al costat dels murs monacals. Els treballadors de la fàbrica dormen a les cambres dels monjos. Durant les Guerres Carlines, a més, desapareixen les campanes i es profanen les tombes del claustre.
Al llarg del segle XIX sorgeix un interès artístic i científic per l'abadia de Sant Benet. El 1842, el polític Francesc Pi i Margall publica un text sobre el monestir al seu llibre Recuerdos y Bellezas de España. Els intel·lectuals veuen en l'abadia romànica la presència d'un enyorat passat medieval: l'escenari perfecte del romanticisme. S'organitzen visites al monestir abandonat i l'Associació d'Arquitectes de Catalunya hi dedica una de les seves publicacions.
El 1910 Ramon Casas hereta Sant Benet. El conjunt arquitectònic es troba en molt mal estat: el palauet ha perdut la teulada i el pis. Casas encarrega la reforma al seu amic Puig i Cadafalch. L'arquitecte tracta de recuperar la coherència estilística conservant l'arquitectura romànica. Per això introdueix grans canvis a les edificacions d'estils posteriors: elimina la sagristia renaixentista i un edifici de llevant. El monestir és declarat Monument Nacional el 3 de juny de 1931.
Al 2000, els hereus de Casas venen el monestir a Caixa de Manresa. L'entitat s'encarrega de la restauració del conjunt i de la seva reobertura al públic el 2007.
Si Puig i Cadafalch realitza una obra de restauració més aviat conservadora que tracta de recuperar l'esperit medieval, la nova intervenció del segle XXI emmarca el monestir en el present més immediat, convertint-lo en l'eix central de Món Benet.
Es tracta d'un innovador projecte de promoció cultural que reuneix història, gastronomia i comoditat entorn el vell monestir. Així, és crea el centre d'investigació alimentària Alícia, coordinat per Ferran Adrià i l'hotel Mon. A més, el monestir ofereix amb una visita virtual que incorpora les darreres tecnologies multimèdia per donar una visió del que històricament ha estat l'abadia romànica i la residència modernista de Ramon Casas totalment restaurada.
El Monestir de Sant Benet de Bages, fundat al segle X, conserva un claustre romànic únic. Amb els capitells originals, la pedra decorada transmet bellesa, elegància i austeritat.
Ara l'església romànica i el conjunt del cenobi són un museu innovador que mostra la vida dels monjos benedictins a través d'imatges virtuals combinades amb la pedra mil·lenària. Després de dues reformes profundes, a inicis del segle XX i a principis del XXI, l'auster monestir uneix l'esperit del romànic amb els usos contemporanis. Lloc d'oci, d'aprenentatge i de turisme cultural, Sant Benet s'adapta als nous temps i arriba al gran públic.
Pedra, arc de mig punt i austeritat, aquestes són les principals característiques de l'arquitectura romànica a Catalunya. Durant els segles XI, XII i XIII, edificis religiosos i castells acaparen l'activitat constructiva més rellevant. Les habilitats tècniques del moment no són molt agosarades i s'aixequen construccions pesades, poc esveltes, amb murs molt gruixuts i finestres petites.
L'arc de mig punt, el que dibuixa una mitja circumferència, és un dels elements que ajuden a reconèixer el romànic. I també és l'origen de la volta de canó i la volta d'aresta, les principals formes de cobrir els espais en aquells moments.
A l'arquitectura religiosa la decoració se centra en petits detalls arquitectònics a l'exterior d'esglésies i campanars i en passatges bíblics, geomètrics o florals als capitells o als murs interns.
Catalunya conserva molts exemples d'arquitectura religiosa romànica. Entre els més senzills destaquen els edificis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) o Sant Pau del Camp (Barcelona). A mida que avancen els anys les tècniques milloren i els edificis guanyen alçada i complexitat, com Santa Maria de la Seu d'Urgell, la Seu Vella de Lleida o la Catedral de Girona, els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Maria de Gerri, Santa Maria d'Escaladei, Sant Vicenç de Cardona o Sant Benet de Bages.
El Principat també és una terra de castells, amb edificis com el de Miravet, el de Mur, el de Cardona o el de Montsoriu.
El moviment de peregrins i mercaders fa necessària la construcció de ponts a molts indrets. S'aixequen amb pedra i generalment amb un nombre d'obertures senar. Entre els millor conservats sobresurten el Pont de Besalú, el d'Esterri d'Àneu, el de Llierca o el de Can Fumat.
En algunes ciutats també es construeixen banys àrabs, com els de Girona, que imiten l'arquitectura musulmana de l'època.
Camí de Sant Benet, s/n
08272 Sant Fruitós del Bages (Barcelona)
Tel. 902 875 353
E-mail: info@monstbenet.com
Els horaris de visita del recinte són de 10.00 a 14.00 hores de dimarts a divendres, de 10.00 a 15.00 hores els dissabtes i de 10.00 a 17.00 hores els diumenges.
Totes les visites són guiades.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.