Sota la protecció de reis i nobles, el Monestir de Poblet es converteix en centre neuràlgic de la Catalunya medieval.
Panteó reial, exerceix el paper de castell protector i recinte feudal. Poblet és un nucli de poder a la terra governat pels servidors de Déu.
El conjunt monàstic és tot un símbol històric i cultural. La seva arquitectura de pedra que esdevé al·legòrica, amb tot l'esplendor rigorós de l'ordre del Cister. Entre els seus murs, habiten encara avui dia els monjos cistercencs.
El monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet s'erigeix al municipi de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà. A uns 500 m d'altitud i en una zona rica en aigües, el monestir conforma un món d'uns 1.800 m d'extensió que es troba protegit per muralles i envoltat de terres.
La seva construcció iniciada al segle XII, és producte dels segles i els seus estils arquitectònics són variats: romànic, gòtic, renaixentista i barroc. No obstant, el conjunt gaudeix d'una harmonia absoluta tant entre els seus elements arquitectònics com amb la seva relació amb l'entorn, la serra del Roquerol, a les Muntanyes de Prades.
Segons la regla benedictina, dins el recinte monacal hi ha d'haver tot allò necessari perquè els monjos no hagin de sortir a l'exterior. Per això, a Poblet hi ha forn de pa, horts, bodegues, estables, fonts, molins... Però els religiosos no viuen aïllats del poble i, fora de la zona de clausura, Poblet té molts espais destinats a rebre hostes, a més d'un hospital pels pobres i una infermeria del segle XII.
A l'època de l'Antic Règim, la comunitat també conrea la terra, organitza les seves granges agrícoles amb ramaderia transhumant.
La porta exterior, d'arc semi-circular, condueix a una primera plaça. S'hi troba la porteria per rebre els hostes, els habitatges dels jornalers, els graners i quadres i la bella capella gòtica de Sant Jordi, edificada a l'època d'Alfons el Magnànim (1416-1458).
La porta daurada és una segona entrada, erigida a l'època dels abats Delgado i Payo Coello, a mitjans del segle XV. Condueix a la plaça Major, on s'hi situa l'hospital de pobres, la capella de Santa Caterina i altres dependències.
A l'altra banda de la plaça, la següent entrada presenta un aspecte militar i recorda l'entrada d'un castell. És la porta reial, una grandiosa construcció gòtica flanquejada per dues torres octogonals que dóna accés a l'espai de clausura. L'arc de la porta mostra l'escut amb les quatre barres i el timbre reial. A la dreta hi ha una porta barroca del segle XVIII que condueix directament a l'atri de l'església major.
Aquesta és la zona fortificada del monestir, amb un fossar, muralles de 12 m d'altura i 14 torres. Pere III El Ceremoniós (1319-1387) fa edificar la muralla alhora que vincula el monestir amb la Corona d'Aragó: hi fa construir el panteó reial, que fins llavors havia estat a Santes Creus.
L'església del Monestir de Poblet segueix l'estil dels austers temples cistercencs del segle XII i XIII: planta de creu llatina i 3 naus, creuer, absis, deambulatori i 7 absidioles. L'estil romànic ja deixa entreveure el gòtic, amb 20 m d'alçada a la nau central i 85 m de llarg.
Es construeix entre el 1166 i el 1185 prescindint gairebé completament d'elements decoratius. L'excepció és el retaule de l'altar major, un conjunt renaixentista d'alabastre blanc realitzat per Damià Forment (1480-1540). A la intersecció de les naus, el cimbori presenta un estil ogival refinat.
Al centre del creuer hi destaquen els panteons i la capella reial. El panteó reial se situa sobre dos grans arcs rebaixats, un al costat de l'Epístola i l'altre al de l'Evangeli. La resta de sepultures reials son a la cripta o repartides per l'interior del temple. Allà van fixar la seva sepultura Alfons I, el seu fill Pere I el Catòlic (1196-1213), Jaume I el Conqueridor (1213-1276), Pere III i molts dels seus successors.
A les obres dels sepulcres hi treballen alguns dels millors escultors del país: el mestre Aloi, Jaume Cascalls i Jordi de Déu. I ho fan amb el més fi alabastre de Catalunya, el de les pedreres de Beuda. Als peus de les figures dels reis hi ha lleons, símbol de poder, mentre que als de les reines hi ha gossos, símbol de fidelitat.
Una sala rectangular de 33,5 m per 8,25, ofereix un ampli espai amb una volta immensa, on es reuneixen els monjos a menjar. Al centre hi ha un lavabo octogonal i, excavada a la paret, la trona del lector. La llum entra per dos grans finestrals.
El claustre de Poblet, construït els segles XII i XIII és el nucli que articula les estances principals del cenobi. És tracta d'una peça clau que dóna sentit a la resta: des del claustre s'accedeix a l'església, al refetor, a la sala capitular, a l'ala dels conversos, a l'escriptori i al dormitori...
Les ales del claustre són de llargada desigual ja que es construeixen en diferents moments. Al segle XII es construeix l'ala de la Col·lació, tocant al mur de l'església. D'estil romànic tardà, la seva volta d'aresta és suprimida el segle XIII en cobrir tot el claustre amb volta de creueria. El segle XIII s'enllesteix l'ala del capítol, després la del refetor i, en darrer lloc, la dels conversos.
L'ala del capítol és irregular: amb uns finestrals més amples que els altres. A la del refetor hi ha el templet o lavabo, amb una impressionant pila d'aigua de 32 brocs. L'ala dels conversos és la més proporcionada.
L'esperit de tot el claustre és romànic i només els calats inicien un gòtic encara gruixut i auster. No obstant, hi ha una unitat i equilibri reforçats per la coberta gòtica de totes les naus.
En un dels murs del claustre de Poblet hi ha 7 sepulcres. D'una gran senzillesa i tots iguals: es fan amb previsió per a les famílies que contribueixen econòmicament a les obres del monestir.
La comunitat de Poblet es reuneix en un espai de gran bellesa. De planta quadrada i distribució simètrica, la sala capitular té una volta de creueria suportada per 4 pilars octogonals i 3 finestrals al fons. La decoració dels capitells és floral amb alguns detalls figuratius com una mare de Déu.
Poblet agrupa moltes estances que es van organitzant al voltant del claustre: el gran dormitori, dues cambres abacials, el claustre dels novicis... A més, fora del recinte emmurallat de la clausura, van creixent edificis adjacents que complementen el conjunt arquitectònic, com la capella de Santa Caterina (S XIII) i la capella de Sant Jordi (1452-60).
La biblioteca es composa de dues sales d'estil ogival i d'una gran senzillesa. Al segle XII conté obres bíbliques, litúrgiques, patrístiques, d'ascètica i costumaris. Un segle més tard s'hi incorporen obres de dret. Durant el XIV i el XV diversos monjos de Poblet estudien i ensenyen a universitats com les de Tolosa i París: el monestir inclou obres de filosofia i teologia escolàstica i clàssics llatins i renaixentistes.
Són gairebé 40.000 volums de riquesa incalculable. De l'escriptori dedicat a la còpia de llibres, prové el manuscrit més antic conservat de la Crònica de Jaume I, una còpia ordenada per l'abat Copons el 1343.
L'any 1150, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona fa donació d'unes terres a l'abat de Fontfreda. Són les terres on s'erigeix el Monestir de Santa Maria de Poblet. El comte té un sol objectiu: que l'enclavament contribueixi a la reconquesta de la Catalunya Vella. Des de l'inici, molts fidels es vinculen a la comunitat i hi fan donacions de terres.
El 1153 ja s'ha edificat part del monestir i s'hi traslladen els monjos. S'han construït el claustre i la capella de Sant Esteve, les cambres reials, part de la torre de les armes i el claustre del locutori. Al llarg del segle XII es construeixen també l'església, el refetor i la infermeria, d'estil cistercenc. Al segle XIII són bastits la sagristia, la sala capitular, les sales de monjos i novicis, el refetor de conversos, el gran dormitori i la capella de Santa Caterina.
Però la història de la construcció d'un monestir com el de Poblet està lligada als seus abats. Són ells els que impulsen reformes i noves construccions, moguts per la influència del rei o de la noblesa. En moltes ocasions són els mateixos monjos qui dirigeixen les construccions.
L'abat Martínez de Mengucho, nomenat per Benet XIII, reforma el claustre de Sant Esteve, fa el de novicis i encarrega a Bernat Martorell el retaule de Sant Vicenç. Ponç de Copons, abat de Poblet entre el 1316 i el 1348, promou importants remodelacions al monestir: es construeix el cimbori (anterior a 1339), les voltes de la nau del sud i les capelles orientades al nord de l'església.
Per encàrrec d'Alfons IV, l'abat Conill construeix la capella de Sant Jordi (1452-60), i l'abat Delgado inicia la porta Daurada, que acabarà posteriorment l'abat Payo Coello.
El renaixement s'introdueix al conjunt monàstic de la mà de l'abat Queixal amb la creació del retaule major, obra de Damià Forment (1529).
Abat de Poblet entre el 1316 i el 1348 promou importants remodelacions al monestir i deixa la marca de la seva presència: el seu emblema, un copó.
Encarrega la construcció del cimbori, les voltes de la nau sud i les capelles orientades a nord de l'església. El seu abadiat representa una època de màxima prosperitat on les poblacions de Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit s'incorporen al monestir.
El 1322 i 1323 ajuda a finançar la conquesta de Sardenya. Gràcies a ell, s'ha conservat una còpia del manuscrit en català del Llibre dels feits de Jaume I, realitzada per Celestí Destorrent.
Fill primogènit de Ramon Berenguer IV, Alfons I (1162-1196) segueix les passes del seu pare, atorgant a Poblet la categoria que tindrà els segles següents.
Primer rei de Catalunya-Aragó, les seves donacions fan possible la construcció del cenobi i actua com a vertader potector del monestir. Decideix ser-hi enterrat i deixa com herència als monjos la seva corona reial i les terres reials de Vinaròs i Palomera (Lleida).
Des de llavors, per a molts monarques Poblet serà un lloc escollit: Pere III dóna a Poblet els seus llibres d'història, Martí l'Humà hi fa fer un palau i Jaume el Conqueridor mor camí de Poblet per fer-s'hi monjo.
Pintor nascut a Sant Celoni, Martorell (1390 - 1452) és una de les màximes figures del gòtic internacional. És l'autor del retaule de Sant Vicenç del monestir de Poblet, que es conserva actualment al Museu d'Art de Catalunya.
Se'l considera un dels millors pintors catalans, i aviat supera la fama del seu contemporani Lluís Borrassà. La pintura de Martorell és més naturalista, més humanista. El seu traç multicolor ressalta sempre la narració de l'obra, des d'un caire intimista.
Entre les seves obres destaca el famós retaule de Sant Jordi i la princesa que li atorgà el nom de mestre de Sant Jordi.
Aquest mestre d'obres i enginyer rep l'encarreg de Martí I l'Humà de construir el Palau Reial de Poblet, que serà una obra mestra de l'època. Bargués és d'un dels millors arquitectes del seu temps: treballa a les obres de la catedral de Girona (1386), és mestre major de la catedral de Barcelona (1397) i mestre major de la ciutat (1399).
Deixa la seva empremta a la capital amb feines com la façana vella de la Casa de la Ciutat, la reparació del Rec Comtal o la mutació del curs del Besòs. L'obra de Poblet la deixa inacabada el 1406 degut a la mort de la reina Maria de Luna. El 1979 el palau es destina a museu de les col·leccions arqueològiques del monestir.
Escultor nascut a Berga, dedica gran part de la seva vida a treballar en les sepultures reials de Poblet. Aquest encàrrec del 1349, compartit amb Aloi de Montbrai, comprèn els sepulcres de les reines Maria de Navarra i Elionor de Portugal.
També elabora les imatges jacents de Jaume I i d'Alfons I, i les arcades que sostenen els sepulcres reials. Treballant encara a Poblet, Cascalls és nomenat mestre major de la Seu de Lleida (1361) i també participa a l'obra de les estàtues de l'apostolat del portal de la catedral de Tarragona.
Representant destacat de l'escola catalana d'escultura gòtica, és un expert en la representació convencional de personatges reials.
Conegut primer com a Jordi de Déu i posteriorment anomenat Jordi Joan, és un escultor nascut a Messina al segle XIV. Esclau de Jaume Cascalls, treballa per a ell, des del 1363, en l'obra de les tombes reials de Poblet. Quan obté la llibertat es canvia el nom.
Entre el 1380 i el 1391, amb un estil més estilitzat que el seu mestre, construeix a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves dones, diversos infants i Joana d'Empúries. També elabora els capitells d'una ala del claustre de Ripoll i les creus de Montblanc i Santa Coloma de Queralt. El 1400 decora la façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Escriptor, diplomàtic, arqueòleg, Eduard Toda (Reus, 1855 - Poblet, 1941) publica el seu primer llibre als 15 anys: "Poblet. Datos y apuntes".
La seva formació i l'interès per la cultura el porten a fer una vida entre diversos països. Cònsol a Egipte, Hèlsinki i Le Havre, viu després a Londres, on es dedica a negocis privats. El 1918 torna a Catalunya amb una gran fortuna i s'instal·la a l'antic monestir d'Escornalbou. A la seva maduresa, es converteix en el principal impulsor de la recuperació del conjunt monacal.
El 1920 ingressa a la Comissió de Monuments Històrics i Artístics i el 1930 comença la seva gran activitat com a president del Patronat de Poblet, liderant la restauració del monestir. Mor en el mateix monestir l'any 1941.
Escultor i col·leccionista neix a Portbou el 1983. Alumne brillant de l'Escola de la Llotja de Barcelona, l'any 1912 obté una beca de l'Ajuntament per anar a París on entra en contacte amb Auguste Rodin. Col·laborador del taller d'Eusebi Arnau, l'èxit com a escultor li arriba als anys 2O quan realitza diversos monuments per a la ciutat de Barcelona.
L'obra Nena damunt d'un peix, el monument a Francesc Layret, les estàtues que decoren l'escala del mirador de Montjuich o L'exaltació de la Santa Creu de la Catedral de Barcelona són alguns dels treballs més representatius.
L'any 1944, s'encarrega de la restauració dels sepulcres de Poblet. Col·leccionista d'art insaciable, l'any 1946 crea el Museu Frederic Marés que després donarà a l'Ajuntament de la ciutat. Mor a Barcelona l'any 1991.
L'esplendor de Poblet durant segles es converteix, a partir del XIX, en destrucció i greuge. La successió d'esdeveniments històrics, provoca la destrucció del recinte i el monestir coneix els seus temps més foscos.
El 1809 el monestir és saquejat pels francesos i el 1811 confiscat. No obstant, el 1813 els monjos s'hi reinstal·len. Durant el Trienni Liberal (1820-1823), els anticlericals saquegen Poblet. El cenobi queda força malmès: es cremen els altars, el cor del segle XVI, l'orgue, les sagristies, l'aixovar sagrat, les imatges i els bancs de fusta. Les tombes reials són respectades, però saquegen el palau de l'Abat Copons i les granges dependents del monestir.
Amb l'inici de la Primera Guerra Carlina, Poblet rep nous atacs. El 1835 es produeix l'exclaustració dels 70 monjos que hi ha i la desamortització de tots els seus béns, amb el saqueig total del monestir i la crema de l'església. Els saquejadors, buscant els tresors i joies reials, trenquen les parets laterals dels sarcòfags i les despulles de Jaume I, Pere el Cerimoniós, Joan I i les seves esposes queden escampades pel terra de l'església.
Dos anys més tard, Antoni Serret, rector de l'Espluga de Francolí, recull les restes dels monarques catalans. El 1841, davant l'espoli i saqueig imparable de Poblet a mans de la gent dels pobles del voltant que n'extreuen fins i tot pedres, Josep Criviller i Antoni Serret rescaten els cossos que encara descansen a les tombes, com els d'Alfons el Cast i Ferran d'Antequera.
El 1823 els monjos tornen al cenobi alguns d'ells són exiliats l'any 1835 i la comunitat, amenaçada per la crema de convents de Reus, es dispersa. El monestir torna a ser espoliat. El 1843 es restes dels reis es condueixen a Tarragona. Ja no retornaran al monestir fins el 1952.
El 1857 Poblet queda emparat per la Comissió de Monuments de la Província de Tarragona amb l'objectiu d'iniciar la conservació del recinte. Aquesta tracta però compta amb pocs mitjans. Fins el 1921 Poblet no és reconegut com a Monument Nacional. El reconeixement arriba després de la visita del rei Alfons XIII, que troba un conjunt arquitectònic en un estat que considera "una vergonya nacional". El rei es compromet a promoure'n la restauració.
No serà però el 1930 quan començarà la restauració real amb el patrocini del Patronat de Poblet. El seu president, Eduard Toda i Güell s'implicarà totalment en el projecte. L'any 1940 s'hi reinstal·la una comunitat de monjos cistercencs i el cinc anys més tard es crea la Germandat de Poblet.
Frederic Marès es fa càrrec de la restauració dels sepulcres, patrocinada del govern espanyol. Els sepulcres estaven originalment coberts per baldaquins de fusta daurada decorats a l'interior amb una representació del cel i el firmament, que no han estat reconstruïts. Els abats Edmon Garreta, Maur Esteva i Josep Alegre participen a la restauració del monestir que, el 1953, és cedit en usdefruit a l'orde del Cister.
Reprenent la seva rellevància històrica i cultural, el 1986 se celebra a Poblet la cloenda del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el 1991 la UNESCO declara el monestir Patrimoni de la Humanitat.
Al segle XX Poblet és un important centre de documentació històrica: el 1981 Josep Tarradellas confia al monestir el seu arxiu personal. Amb el nom d'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, es conserva des del 1993 al segon pis del Palau Nou de l'Abat (construït en diverses fases del 1599 al 1833). El Palau també és la seu de l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya. Darrerament també hi han estat cedits els arxius del periodista Carles Sentís.
L'arxiu monàstic de Poblet, un dels més importants d'Europa, es conserva gairebé en la seva totalitat a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid. A Poblet només n'ha restat una part, que actualment ocupa les cambres reials del rei Pere el Cerimoniós i el primer pis del Palau Nou de l'Abat.
La majestuositat i l'elegància de la pedra és un dels aspectes que criden l'atenció quan es passeja entre les estances del Monestir de Santa Maria de Poblet. L'alçada dels seus sostres i l'harmonia entre elements diferents, del romànic al gòtic, amb tocs barrocs i del renaixement, donen una sensació de pau molt lligada al silenci i l'austeritat de la vida monàstica.
El triomf de Poblet és aconseguir captivar el visitant des de la naturalitat, sorprendre'l sense sortir de l'ascetisme promulgat del seu ordre religiós, el Cister, i impressionar-lo des de la construcció més senzilla i mancada d'ornaments.
Prescindir de l'ornamentació, oblidar les riqueses i tenir un espai on tots els membres de la comunitat són iguals eren els objectius principals de l'ordre del Cister. Aquests valors dels monjos cistercencs es van materialitzar a partir del segle XII en una arquitectura despullada, neta i conceptual.
L'estil cistercenc neix al final del romànic i incorpora nous elements que el gòtic s'encarregarà de fer florir. La seva distribució interna està predeterminada i orientada a les funcions i activitats específiques dels monjos. Així, l'aïllament i la clausura determinen la construcció i els seus àmbits: església, claustre i dependències.
En aquest estil dels segles XII i XIII difós pels cistercencs, els espais son amplis, lluminosos i sense elements decoratius. A les vidrieres, l'austeritat es manifesta en la prohibició de les representacions figurades i l'adopció d'entrellaçaments abstractes.
Va ser Sant Bernat de Claravall qui va lligar aquest estil arquitectònic a la seva ordre i qui va instaurar el model a seguir. A França hi ha exemples de monestirs cistercencs com el de Fontenay (Côte-d'Or) o el de Le Thoronet (Var). A Catalunya, els cenobis fundats amb les normes del Cister són els de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Altres edificis religiosos, com la Seu Vella de Lleida, mostren certa influència de l'estil.
La línia corba, el moviment, la tensió i l'explosió ornamental caracteritzen l'art i l'arquitectura dels segles XVI-XVII. Són els anys del barroc, dominats pels excessos i la recerca d'escenaris teatrals, amb una gran capacitat per impactar el visitant.
Itàlia es manté com a bressol del barroc, si bé l'Europa central també hi juga un paper destacat a l'hora d'explotar-lo. Els edificis parteixen de plantes poc convencionals, ovalades, circulars o el·líptiques on el moviment i els jocs llum-ombra són clau. Els murs s'omplen d'elements decoratius que generen ritmes diversos, així com d'afegits d'estuc que augmenten les possibilitats ornamentals.
A Catalunya són testimonis del barroc alguns elements dels monestirs de Sant Feliu de Guíxols, d'Escaladei i de Poblet, la façana de la Catedral de Girona i de la Universitat de Cervera o el palau de la Virreina i l'església de la Mercè de Barcelona.
C/ Plaça Corona d'Aragó, 11
43448 Vimbodí i Poblet - Tarragona
Tel: 977 870 089
E-mail: visita@poblet.cat
Les visites només es poder fer guiades.
Entre el 13 d'octubre i el 15 de març els horaris de visita del recinte són de 10.00 a 12.45 hores i de 15.00 a 17.30 hores els dies feiners i de 10.00 a 12.30 hores i de 15.00 a 17.30 hores els diumenges i festius.
Entre el 16 de març i el 12 d'octubre els horaris de visita del recinte són de 10.00 a 12.45 hores i de 15.00 a 18.00 hores els dies feiners i de 10.00 a 12.30 hores i de 15.00 a 17.30 hores els diumenges i festius.
25, 26 de desembre i 1 de gener: Tancat tot el dia.
6 de gener, Dijous Sant, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua: tancat a la tarda.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.