L'amfitrió del conjunt medieval de Besalú és, sense cap mena de dubte, el pont romànic de Pere Baró. Aquesta llarga construcció de pedra és la primera a rebre el visitant i a preparar-lo per les sorpreses que es trobarà dins la ciutat.
El Pont Vell de Besalú, reconstrucció d'un original més antic, és un testimoni de la història de la ciutat on sarraïns, cristians i jueus hi han conviscut al llarg de la història. Una obra rellevant no només per les seves dimensions, sinó també per la seva aparença en forma d'angle recte sobre el Fluvià i les seves dues torres de defensa que donen la benvinguda a la ciutat.
El Pont Vell de Besalú és el símbol de la ciutat. Des del segle X, data de la seva construcció, és la porta d'entrada des de Banyoles. El pont que es pot contemplar actualment és una reconstrucció que data del segle XIV, obra del mestre d'obres Pere Baró.
Es tracta d'una construcció de pedra de 135 m de llarg, 5 d'ample, 30 d'alçada i amb 7 obertures amb arcs de mig punt sobre el riu Fluvià. Té forma d'angle recte, tret que el distingeix. No és una forma casual: d'aquesta manera aprofita els illots rocosos del riu, on es recolzen els pilars centrals del pont.
Uneix les dues ribes del Fluvià i compta amb dues torres de defensa, aixecades durant la reconstrucció del segle XIV. Una es troba al centre de la construcció i l'altra a la riba més propera a Besalú. Ambdues torres permetien el control del pas de vianants pel pont per cobrar el peatge d'entrada a la ciutat imposat durant l'edat mitjana.
El Pont de Besalú ha adquirit recentment una gran repercussió mediàtica a partir de la novel·la El Pont dels Jueus del periodista besaluenc Martí Gironell. El llibre recrea la construcció del primer pont i combina els fets històrics documentats amb elements de ficció per reproduir l'ambient del comtat medieval de Besalú al segle XI.
Durant l'edat mitjana Besalú és una ciutat rellevant. Alliberada dels sarraïns gràcies a les tropes carolíngies l'any 785, passa a dependre del comtat de Girona. La reordenació territorial impulsada per Guifré el Pilós a finals del segle IX converteix Besalú en comtat independent, amb dominis que s'estenen des de les valls de Camprodon fins a les comarques de Banyoles i Figueres.
El mercat de Besalú documentat des de l'any 1027, es converteix en un important centre d'intercanvi i guanya pes econòmic amb el pas dels anys. L'elevada densitat de visitants i comerciants d'arreu de Catalunya que el visiten, fa necessari la creació d'un sistema fluid de trànsit i accés a la ciutat.
El document més antic on apareix referenciat un pont a l'alçada de Besalú és de 1075, data probable de la seva construcció original. Però les inundacions, riuades i necessitats defensives de la ciutat van fer necessària la reconstrucció del pont l'any 1315. Calia un enllaç més robust per suportar les inclemències del temps i els canvis de cabal del Fluvià.
El 1315 el rei Jaume II atorga a la vila de Besalú el privilegi per aixecar un nou pont. Per sufragar-ne el cost, es proposa el cobrament d'un impost pels comerciants i viatgers que hi circulen, que s'estableix de la següent manera: 1 diner per persona a cavall i 1 òbol (peça de plata equivalent a 1/6 d'un dracma) pel vianant o animal carregat.
Trobar un mestre d'obres a qui encarregar la construcció del nou pont va ser una tasca complicada pels governants de la ciutat. Finalment l'any 1316 el projecte cau en mans de Pere Baró, que apareix referenciat com a supervisor i director de les obres del pont en un document del 17 de gener de 1316. A més, el document esmenta que se li va facilitar tot allò que va necessitar per poder dur a terme la construcció.
Documents posteriors mostren que el peatge no va ser suficient per costejar el nou pont. La ciutat devia diners a alguns particulars que es s'havien implicat personalment a la construcció del pont de Baró.
Les dues torres de defensa, una a l'entrada de la ciutat i l'altra a la meitat del pont, es van aixecar l'any 1385.
El nou pont de Pere Baró era una construcció molt més sòlida, com ho demostra el fet que l'any 1447 va resistir els terratrèmols que es van produir a la zona. En canvi, no va ser capaç de suportar la destrucció de les dues torres durant el segle XIX. Va ser un mal necessari per tal que la maquinària indispensable pel desenvolupament de la indústria local pogués entrar a Besalú.
El gener de 1939, amb la Guerra Civil ja a les acaballes, les tropes republicanes en retirada van volar 3 arcs del pont. I així va romandre fins a principis dels anys 60, moment en què es va iniciar la reconstrucció gràcies a les peticions d'Els Amics de Besalú i el seu comtat.
Pràcticament no es tenen notícies sobre el mestre d'obres que va donar forma a l'actual Pont de Besalú. Se'n coneix que la ciutat va contractar els seus serveis l'any 1316 i que era conegut per ser l'autor de diversos ponts a la zona de Perpinyà.
Jaume II el Just, rei d'Aragó i de Sicilia, és el responsable de l'empresonament dels templers catalans. El 1307, influenciat per les confessions d'heretgia que Felip IV de França treu dels seus templers, sotmet els castells de Miravet i de Montsó a un setge ferotge.
Després de l'abolició de l'ordre dels templers Jaume II aconsegueix que part dels béns dels templers a Catalunya i Aragó passin al nou orde militar de Montesa, fundat per ell mateix.
La primera restauració es dur a terme l'any 1316, quan s'encarrega al mestre d'obres Pere Baró una solució sòlida per refer el pont del segle XI que una riuada s'havia endut. Baró aixeca una construcció actual en forma de ‘L' i 7 arcs de mig punt sobre el riu Fluvià.
L'any 1385 s'hi afegeixen les dues torres: una actua com a porta d'entrada a la ciutat i l'altra, al mig del pont, serveix per controlar el pas de vianants i protegir Besalú.
L'any 1939, les tropes republicanes en retirada van esfondrar 3 arcs del pont. Gairebé 20 anys més tard, el març de 1960, l'associació d'Els Amics de Besalú i el seu comtat sol·licita la restauració del pont a l'Ajuntament de la vila, que també es suma a la reclamació a la Direcció General d'Arquitectura.
Després de recopilar imatges històriques sobre l'aparença del pont, el 9 de desembre de 1962 comencen les obres per restaurar-lo. Per a la reconstrucció s'utilitza material de la col·legiata de Santa Maria de Besalú, en ruïnes. Els treballs es van allargar fins al 26 de setembre de 1965, dia en què es va inaugurar el pont, tot coincidint amb la festa major de Besalú.
Tot el conjunt medieval de Besalú és Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1999.
El Pont Vell de Besalú és un dels més ben conservats de Catalunya i un dels més espectaculars. No només per les seves dimensions, sinó també gràcies a la seva peculiar forma traçant un angle recte i els 7 arcs de mig punt. El Pont de Besalú esdevé una fita de l'arquitectutura civil romànica.
Pedra, arc de mig punt i austeritat, aquestes són les principals característiques de l'arquitectura romànica a Catalunya. Durant els segles XI, XII i XIII, edificis religiosos i castells acaparen l'activitat constructiva més rellevant. Les habilitats tècniques del moment no són molt agosarades i s'aixequen construccions pesades, poc esveltes, amb murs molt gruixuts i finestres petites.
L'arc de mig punt, el que dibuixa una mitja circumferència, és un dels elements que ajuden a reconèixer el romànic. I també és l'origen de la volta de canó i la volta d'aresta, les principals formes de cobrir els espais en aquells moments.
A l'arquitectura religiosa la decoració se centra en petits detalls arquitectònics a l'exterior d'esglésies i campanars i en passatges bíblics, geomètrics o florals als capitells o als murs interns.
Catalunya conserva molts exemples d'arquitectura religiosa romànica. Entre els més senzills destaquen els edificis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) o Sant Pau del Camp (Barcelona). A mida que avancen els anys les tècniques milloren i els edificis guanyen alçada i complexitat, com Santa Maria de la Seu d'Urgell, la Seu Vella de Lleida o la Catedral de Girona, els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Maria de Gerri, Santa Maria d'Escaladei, Sant Vicenç de Cardona o Sant Benet de Bages.
El Principat també és una terra de castells, amb edificis com el de Miravet, el de Mur, el de Cardona o el de Montsoriu.
El moviment de peregrins i mercaders fa necessària la construcció de ponts a molts indrets. S'aixequen amb pedra i generalment amb un nombre d'obertures senar. Entre els millor conservats sobresurten el Pont de Besalú, el d'Esterri d'Àneu, el de Llierca o el de Can Fumat.
En algunes ciutats també es construeixen banys àrabs, com els de Girona, que imiten l'arquitectura musulmana de l'època.
Besalú (Girona)
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.