Cadaqués és un senzill poble de pescadors i alhora una localitat mítica de la Costa Brava, un destí turístic privilegiat. Els carrers inclinats del casc antic, les façanes emblanquinades, les aigües tranquil·les de la badia i el paisatge d'oliveres que l'envolta, defineixen un recinte monumental on tot sembla poc habitual. Per això no és estrany que la blanca Cadaqués inspirés el més surrealista dels artistes catalans: Salvador Dalí.
A Cadaqués l'arquitectura popular coexisteix amb elements neoclàssics, modernistes, noucentistes i contemporanis. L'any 1995 el nucli històric de la vila per on solia passejar Dalí va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya.
Cadaqués, el municipi més oriental de Catalunya, ocupa part de la costa del massís del Cap de Creus a l'Alt Empordà. Es troba aïllat pel Puig de Pení i el de Bufadors. En el seu origen i durant molts segles va ser població de pescadors i el seu únic accés era per la via marítima.
Actualment, els seus 2.600 habitants és veuen envaïts durant la temporada d'estiu pels turistes que busquen el glamour d'un dels recintes monumentals més atractius de la Costa Brava.
El nucli antic del poble segueix una estructura medieval a través de carrers de pedra estrets, amb escales i costes, elaborats amb còdols o lloses. A les edificacions hi trobem diversos estils arquitectònics que reflecteixen el creixement històric i la distribució social de la vila.
Les cases populars més antigues (alta i baixa edat mitjana) són construccions unifamiliars amb façanes a base de paredat de pedra. De segles posteriors (s. XVII i XVIII) són les cases menestrals, amb la planta baixa destinada a l'ofici i l'habitatge al pis superior.
L'estil tradicional irromp a Cadaqués a finals del segle XIX, amb façanes blanques totalment austeres, amb balcons i baranes de forja i murs gruixuts per conservar la frescor a l'interior i protegir del fred i la humitat a l'hivern.
Des del punt més alt del casc antic, l'església parroquial de Santa Maria corona el poble de Cadaqués i defineix el seu perfil. Emblanquinada com les cases que l'envolten, la façana del temple és senzilla, amb un campanar de base quadrada i amb la part superior octogonal. Edificada entre els segles XVII i XVIII, l'església és d'estil gòtic amb elements barrocs.
A l'altar hi destaca un gran retaule barroc de fusta daurada, elaborat el segle XVIII per Jacint Moretó i Pau Costa. Va ser dissenyat el 1725 i enllestit el 1788. La Verge de l'Esperança presideix el retaule, envoltada d'escenes sobre la Verge Maria i amb els quatre evangelistes als laterals. Dos atlants vestits de pescadors sostenen les dues columnes principals.
Santa Maria acull anualment el Festival Internacional de Música de Cadaqués un dels esdeveniments més destacats de la localitat.
Entre les cases emblanquinades de Cadaqués hi destaca, a primera línia de mar, el blau de la Casa Serinyana. És un edifici modernista erigit del 1888 al 1910 per l'arquitecte Salvador Sellés Baró.
La residència, amb planta baixa dos pisos i golfes, mostra una curiosa façana corba que ressegueix la línia del carrer. Aquesta façana està decorada amb ceràmica vidriada blava que contrasta amb els elements de forja a les reixes i els balcons. L'edifici es comunica amb l'altra banda del carrer per mitjà d'un pont acabat en terrassa.
A més de sa Casa Blaua, Sellés també és l'autor de la Casa Pont (1929) un altre dels edificis modernistes més emblemàtics de Cadaqués.
Antiga casa de beneficència, el Casino de l'Amistat de Cadaqués és un edifici del 1870, d'estil neoclàssic. Es tracta d'una construcció rectangular amb planta baixa, pis i golfes que actualment acull una cafeteria i un centre d'activitats culturals.
Un altre exemple de l'arquitectura neoclàssica de Cadaqués de la mateixa època és la Casa Rahola (1860) de l'arquitecte Josep Roca i Bros.
El segle XIX s'alça una torre semicilíndrica damunt les roques. En aquella època les onades arribaven fins a aquesta torre. És l'única peça que queda del recinte emmurallat que tancava el nucli antic, juntament amb un dels seus portals. Blanca com la resta de cases, ara aquesta construcció coneguda com Es Baluard alberga l'Ajuntament de Cadaqués.
Als voltants de Cadaqués hi ha centenars de quilòmetres de paret de pedra seca. Es tracta de petits murs on la pedra s'aguanta per la seva forma i pes, sense argamassa. El seu origen ve lligat al conreu de la vinya des del segle XVIII i fins al XX. L'extracció de pedres de la terra permetia guanyar superfície de conreu. A més, les pedres apilades protegien les vinyes del vent i dels animals de pastura.
Portlligat és un port natural al nord de Cadaquès que tradicionalment servia com a base pels pescadors de la vila. L'any 1930 Salvador Dalí i Gala s'instal·len en una de les barraques de pescadors de la badia. Anys més tard, al tornar de Nova York l'estiu de 1948, Dalí decideix construir-hi la seva peculiar residència.
L'actual Casa-museu Dalí es construeix a partir de la fusió de diverses barraques a diferents nivells sobre el terreny inclinat. Fins als anys 70 la casa s'anirà ampliant amb l'annexió de noves barraques per adaptar-se a les necessitats d'espai de l'artista.
Per aquest motiu, el recorregut interior de la casa és totalment laberíntic, amb una successió d'estances interconnectades, desnivells i espais sense sortida. La biblioteca, el taller, el dormitori, les terrasses exteriors i la piscina ofereixen unes vistes privilegiades sobre la badia.
Oberta al públic el 1997 i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional un any més tard, la casa museu Dalí és un dels punts més visitats de Cadaqués. Tota una immersió en l'estètica més kitsch del geni català.
L'aïllament de Cadaqués ha exercit un fort atractiu sobre turistes i intel·lectuals. Al llarg del segle XX, el petit poble de pescadors es converteix en destinació d'estiueig exclusiva per les famílies benestants de Barcelona i Girona i per un gran nombre d'artistes i intel·lectuals, vinculats o no a Dalí, que hi troben la seva font d'inspiració.
Escriptors com Eugeni d'Ors, Santiago Rusiñol, Federico García Lorca o Truman Capote, pintors com Picasso, Chagall i Miró se senten atrets per la bellesa plàstica de Cadaqués i la reflectiran a les seves obres.
La història de la vila de Cadaqués ve marcada pel seu aïllament geogràfic i les especials condicions del seu entorn. De fet, sembla que el seu topònim prové de Cap de Quers, és a dir, cap de roques.
El primer document que es té sobre l'existència de Cadaqués data d'inicis del segle XI. De l'antiga vila fortificada i del castell actualment només se'n conserva una torre, el Baluard, i un portal d'arc rebaixat que donava a la platja.
La proximitat del mar fa de Cadaqués un punt vulnerable davant dels atacs dels pirates i l'any 1444 la vila és incendiada durant una de les incursions.
A finals del segle XVII comença l'expansió de la vila fora del recinte emmurallat. Durant el segles XVIII i XIX, gràcies al comerç amb Amèrica i al conreu de la vinya i l'oli, Cadaqués viu un moment de màxima prosperitat que impulsa el seu creixement arquitectònic.
D'aquest període son els edificis neoclàssics del Casino l'Amistat i la Casa Rahola. La prosperitat comercial de la vila, però, quedarà truncada per la fil·loxera l'any 1880. Part de la població emigra cap a Cuba i Argentina i les feixes de paret seca que acollien les vinyes es replanten amb oliveres.
Durant molts anys, a part d'un antic camí, l'únic accés a Cadaqués es per via marítima. L'any 1912 l'obertura de la nova carretera impulsada per Frederic Rahola trenca definitivament l'aïllament del poble. La burgesia i els estiuejants de Barcelona i Girona ja poden arribar amb comoditat a Cadaqués. D'aquesta època són els edificis modernistes de la Casa Serinyana (1910) i la Casa Pont (1929).
Amb l'arribada dels turistes i estiuejants durant la dècada dels 60, es construeixen nous edificis d'estil racionalista que combinen l'arquitectura popular amb les noves tesis de l'arquitectura contemporània. Les cases de Harnden i Bombelli i la Casa Mila i Correa són exemples de l'arquitectura avantguardista de Cadaqués.
Nascut a Figueres, Salvador Dalí (1904-1989) estiueja tota la seva infància i joventut a Cadaqués i hi queda lligat per sempre més. La seva pintura surrealista retrata en moltes ocasions els paisatges onírics del poble de pescadors. El mar, les cases blanques, les platges i les roques amb formes sinuoses són elements que utilitza i transforma a la seva obra.
Viu a Nova York del 1940 al 1948 en la que es considera una de les èpoques més profitoses de la seva carrera artística i on publica l'autobiografia The Secret Life of Salvador Dalí. En tornar dels Estats Units, Dalí i la seva companya Gala inicien la construcció d'una casa a Portlligat que aprofita antigues barraques de pescadors. Amfitrió d'honor, Dalí convida a Cadaqués a personatges tan rellevants i diferents com Federico García Lorca, Paul Éluard i Walt Disney.
L'any 1981 és guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1982 el rei Joan Carles I el nomena marquès de Púbol.
Fill i net d'escultors Jacint Moretó (Vic, 1683 - Solsona, 1736), dissenya el retaule barroc de l'Església de Santa Maria de Cadaqués. Jacint, forma part del llinatge dels Moretons, uns arquitectes i escultors de Vic, coneguts del segle XVII al XIX.
Entre els seus projectes més coneguts destaca el retaule de la Mare de Déu del Claustre, a Solsona. També, les obres fetes amb Josep Sunyer: l'altar major de Santa Clara, a Vic, i el retaule major d'Igualada.
Pau Costa, nascut a Vic el 1672 i escultor en actiu des dels 16 anys, és qui realitza el retaule barroc de fusta daurada de l'Església de Santa Maria, projectat per Jacint Moretó. El retaule de Cadaqués és un dels seus darrers treballs, una mostra de barroc exuberant. Entre les seves escultures destaquen els retaules d'Arenys de Mar, el del Sant Crist de Berga i el de l'Assumpta per a la seu de Girona.
És autor de dos dels edificis modernistes més emblemàtics de Cadaqués, la Casa Serinyana (1910) i la Casa Pont (1929).
Sellés deixa també la seva empremta a localitat de Caldes d'Estrac, amb obres com la Casa Barberà "la Vilana" (1914) i l'edifici del mercat. Entre els seus edificis industrials destaca la central elèctrica de Bescanó i a Barcelona, la Casa Jaume Tarradellas, al bell mig de l'Eixample.
El seu fill, Salvador Sellés i Codina, heretarà la vocació per l'arquitectura i serà l'autor entre d'altres dels edificis de la Clínica Puigvert, la Policlínica Corachán i l'Hospital de l'Esperança de Barcelona.
Es diu que Lídia Noguer, també coneguda com Lídia de Cadaqués, és qui va inspirar Eugeni d'Ors (1881-1954) per escriure La Ben Plantada, durant una breu estada a casa seva l'estiu de 1904. A la novel·la, l'escriptor la descriu com l'arquetipus de la bellesa catalana: mediterrània, clàssica i noucentista.
El personatge de Lídia Noguer va fascinar també a Dalí i a d'altres intel·lectuals de l'època com Buñuel o Lorca. Picasso i el mateix Puig i Cadafalch van ser hostatjats per l'enigmàtica dama.
Nascut i mort a Cadaqués, Frederic Rahola i Trèmols (1858 - 1919) és un dels seus habitants il·lustres. Llicenciat en dret, la seva activitat es va desenvolupar en els àmbits de la política i l'economia. Vinculat al Partit Liberal Conservador, influeix en la gestió del seu poble natal, impulsant la construcció de l'actual carretera el 1912.
El 1901 funda la revista Mercurio, per fomentar el comerç amb Amèrica i promoure l'exportació de productes catalans. Aquestes polítiques l'apropen a la Lliga Regionalista, partit amb el que és diputat per Barcelona (1905) i per Igualada (1907). També és el fundador de l'Institut d'Estudis Americanistes, convertit el 1911 en Casa d'Amèrica.
L'any 1444, quan Cadaqués encara és un enclavament protegit amb la mar com a únic accés, sofreix l'atac dels pirates que incendien el poble gairebé en la seva totalitat. Les actuals cases del nucli antic daten dels segles XVI i XVII.
A finals del segle XIX la fil·loxera destrueix les vinyes de Cadaqués. Fins llavors, les activitats de subsistència del poble són la pesca i la vinya. El vi que es produeix a Cadaqués enriqueix la comarca al segle XVIII, però l'empobreix al segle XIX.
La fil·loxera i les seves implicacions econòmiques contribueixen a la forta migració que en aquesta època es produeix cap a Amèrica. I, anys més tard, originarà el fenomen dels anomenats indians i les seves grans mansions erigides amb els guanys fets a l'altra banda de l'Atlàntic.
Fins a mitjans del segle XX, les dones del poble han d'anar a buscar l'aigua al pou amb càntirs. El 1954 s'instal·la per fi l'aigua corrent a Cadaqués a partir del pou de la Font Vella, que es fa més profund. Al pou però, s'hi acaba filtrant l'aigua de la mar i de les aixetes del poble raja l'aigua salada.
Per pal·liar el problema, fins el 1971 l'aigua potable arriba al poble en vaixell cisterna o en camions. La solució definitiva arriba el 1972, amb unes canonades que fan arribar aigua procedent de pous del terme municipal de Castelló d'Empúries. Actualment, l'aigua és tractada a la planta potabilitzadora d'Empuriabrava.
La transformació més important que viu Cadaqués és deguda al fet de convertir-se en un dels principals enclavaments turístics de la Costa Brava. L'arribada continua de turistes exerceix una pressió important sobre el font marítim, la zona més sol·licitada per a la ubicació de nous serveis i habitatges.
Per tal de mantenir i preservar el paisatge urbà de Cadaqués, l'any 2006 es redacta el Pla Especial del Conjunt Històric de Cadaqués i el seu entorn de protecció. El document, que ha estat aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Girona l'any 2009, estableix els criteris de protecció als àmbits del nucli antic, el front marítim, la zona d'extramurs i la riera de Sant Vicenç.
L'essència de Cadaqués prové del poble de pescadors que va ser durant segles. Encara que ja no es tracti de la principal ocupació dels seus habitants, més dedicats a altres negocis com el turisme, la pesca ha definit el poble.
Cadaqués és un poble mariner de la Mediterrània. El defineixen la seva orientació al mar, la seva senzillesa, la blancor de les seves cases i la de les veles de les barques... I el blau de les seves portes i finestres, el blau Cadaqués, com el de les aigües calmades de la seva badia.
L'arquitectura modernista també ha deixat la seva empremta al poble, amb edificis com la Casa Serinyana que senyalen la seva transició de petita vila de pescadors a destinació turística destacada de la costa catalana.
Pedra, maó, rajola i fusta són els principals elements constructius de l'arquitectura mediterrània. Es tracta d'una manera de construir senzilla, basada en els elements que la natura ofereix i que pren formes i solucions en funció del clima.
Els edificis domèstics són cases d'un o dos pisos on l'organització interna busca treure el màxim profit tant de l'ombra com de la calor. Les teulades a doble vessant permeten canalitzar l'aigua de la pluja i minimitzar les inclemències del vent.
Els pobles creixen al voltant de les places majors, centre neuràlgic on es concentren els mercats i altres trobades socials. O davant del mar, on els pescadors aixequen les seves cases.
A Catalunya encara es mantenen força poblacions que han protegit aquest patrimoni original, més enllà de la multitud de masies que es reparteixen per tot el territori. Són destacables la Plaça Gran de Calaf o els municipis de Cadaqués i Horta de Sant Joan.
Oficina de turisme de Cadaqués
C/ Des Cotxe, 2 A
17488 Cadaqués (Girona)
Tel. +34 972258315
Fax +34 972159442
Correu electrònic: turisme@cadaques.cat
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.