Un dels edificis barrocs més bells de Catalunya s'estableix gairebé per atzar a Cervera, una ciutat elevada sobre un turó a prop de la ribera dreta del riu Ondara. Són les circumstàncies polítiques les que fan possible la creació d'aquesta universitat a l'interior del país. Durant un segle, va ser l'únic vestigi catedràtic que va restar a la Catalunya abatuda pel resultat de la Guerra de Successió.
Aquesta construcció de grans dimensions és la petja que queda de la institució universitària que la va crear. La seva sobrietat imponent encara és una mostra ben present d'un particular barroc català i d'un culte a la Saviesa representada per la Immaculada Concepció.
L'any 1717, el rei Felip V funda a Cervera la institució d'ensenyament superior que substitueix totes les universitats del Principat. Cervera obté així una compensació pels danys soferts durant la Guerra de Successió: es converteix en centre intel·lectual de Catalunya. I, com a tal, necessita un edifici a l'alçada de les circumstàncies.
El 1718 comencen les obres i el 1740, amb els treballs encara inacabats, queda inaugurada la Universitat de Cervera, una construcció barroca de pedra, de grans proporcions (10.127 m2) i, en molts aspectes, insòlita al segle XVIII català.
La seva arquitectura majestuosa segueix un esquema propi de l'arquitectura militar, amb una planta rectangular amb torres als angles.
L'espai interior es distribueix de forma simètrica en 3 mòduls disposats al voltant de 3 grans patis interiors: un de rectangular a l'entrada i dos de quadrats a banda i banda del cos central, el paranimf. Els dos patis quadrats tenen un templet al mig i colls de cisterna coronats per un nen cavalcant un dofí.
L'arquitecte militar Francesc Montagut és qui dissenya els primers plans de l'edifici, on treballen posteriorment diversos arquitectes, com Juan Martín Cermeño i l'enginyer militar francès Alexandre de Rez.
La façana principal, edificada del 1726 al 1740, té una portalada d'arc de mig punt emmarcada per 4 columnes, dues a cada banda. Sobre la porta, una placa commemorativa i una gran imatge de la Immaculada Concepció. Finalment, coronant el frontispici i damunt el pinacle de la cornisa, hi ha una magna corona de bronze, símbol de la fundació reial.
La façana, d'estil barroc moderat i adaptat al caràcter local, combina pedra amb escuts de bronze i té a cada angle una torre prismàtica de coberta piramidal.
La segona façana, que es troba després del primer pati rectangular, té un frontó central amb relleus d'al·legories de la Saviesa. A banda i banda hi ha dos campanars de 33 m d'alçada coronats per dues àguiles. Aquesta portalada indica un canvi de tendències arquitectòniques i conceptuals i representa l'esperit neoclàssic del moment. Es va realitzar després del 1751 i en ella es fa evident el nou impuls que es va donar a l'edifici.
L'espai més significatiu d'aquest majestuós edifici és el paranimf o saló d'actes, que inclou també la capella. Es troba al centre estructural de l'edifici, al cos central, entre els dos patis quadrats i perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció barroca on hi destaca la capella de 3 naus amb cúpula hemisfèrica.
A l'altar hi ha un retaule impressionant realitzat pel mestre Jaume Padró qui aconsegueix crear una arquitectura elegant i equilibrada. L'obra forma un petit absis i es composa de diverses escultures d'alabastre de Sarral envoltades de marbres de colors.
El retaule el presideix la Immaculada, patrona de la universitat, dreta sobre la bola del món. El conjunt barroc, de ritmes convergents en el moviment ascensional de la Verge, ofereix un magnífic contrast amb l'entorn més sobri de la capella.
Diverses finestres laterals, avui bastides amb vitralls, i una cúpula ofereixen al conjunt la il·luminació i la teatralitat pròpies del barroc. El paranimf també consta de dues dependències al costat del retaule i dues balconades que formen un entresòl a banda i banda de la capella.
L'escut de la Universitat de Cervera és un oval amb l'efigie de la Immaculada Concepció. Era la patrona de la institució i representava la Saviesa. Per això apareix representada tant a la façana exterior barroca com al retaule del paranimf.
Durant la Guerra de Successió, la Corona de Castella dóna suport a Felip de Borbó mentre que, després de 1705, els estats de la Corona d'Aragó s'alineen amb Carles d'Àustria. Per això, el triomf de Felip de Borbó significa la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d'Aragó.
La submissió a les lleis de Castella acaba amb la llibertat de totes les universitats del Principat i origina l'única concessió als catalans: la creació de la Universitat de Cervera.
Tot i que, com a institució, la Universitat de Cervera es crea el 1717, professors i alumnes no es poden instal·lar al nou edifici fins el 1740. Mentrestant, l'acadèmia es va allotjar provisionalment a l'antic convent dels Mínims.
El 1718 s'inicien les lentes obres de construcció de la Universitat de Cervera. Les classes es comencen a impartir el 1740, però les obres prossegueixen encara molts anys, amb l'excepció d'una aturada gairebé total entre el 1745 y 1751.
La capella i paranimf s'inauguren l'octubre del 1762, 45 anys després del decret de Felip V que va crear la Universitat. El retaule barroc i l'ornamentació de la capella, obra de l'escultor Jaume Padró, es presenten el 1777. Finalment, la cúpula queda enllestida el 1789.
La llarga durada de les obres de construcció de l'edifici va fer que passés per diverses mans i que, amb els anys, anés incorporant les noves tendències arquitectòniques. Així, sobre els plans inicials de l'arquitecte militar Francesc de Montagut, hi van treballar altres professionals: Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí.
Els canvis són evidents i, a l'estil barroc que conforma la façana exterior i la capella del paranimf, s'hi uneix, a partir del 1751, el neoclassicisme de la façana interior, amb dues torres de rellotge.
Tot i que l'estructura inicial de la planta es manté, desapareixen elements com els pous del pati de l'entrada. També es canvia la disposició de las escalinates principals i de les escales de les torres.
Felip V va ser causant directe de la construcció de l'edifici, si bé sense tenir-ho com a objectiu. Acabada la Guerra de Successió, va fer tancar les altres universitats del Principat i va signar el decret de l'11 de maig de 1717 que dóna origen a la Universitat de Cervera. Com a conseqüència de les polítiques centralistes, Cervera va ser l'única institució que va poder impartir estudis superiors a Catalunya durant el segle XVIII i principis del XIX. No obstant aquesta influència externa, en aquella època la Universitat encara mantenia una forta independència de l'Estat.
Arquitecte militar, Montagut dibuixa els primers plans de la Universitat de Cervera. Ell és qui dóna a l'edifici un particular aire entre palatí, militar i hospitalari, un estil poc habitual a l'època. Altres arquitectes participen a la llarga construcció de la universitat: Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí.
Nascut el 1720 a Calders, Jaume Padró viu a Cervera durant uns 30 anys mentre treballa a les obres de la Universitat. És l'autor del retaule barroc de la capella de la del paranimf. També realitza el timpà del frontispici interior, la decoració de la cúpula de la capella, el rerecor i un pòrtic. A més, deixa la seva empremta a l'església de Santa Maria de Cervera (1775-88) i al projecte d'ampliació de la casa de la ciutat (1786). La cripta de la seu de Manresa i els retaules de les esglésies parroquials de Santpedor, de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera també son obra seva.
Per la Universitat de Cervera hi passen molts noms il·lustres de la Història de Catalunya: estudiants com l'inventor i polític Narcís Monturiol; el filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals; l'eclesiàstic, pensador i polític Jaume Balmes; el poeta Manuel de Cabanyes; l'historiador i erudit Jaume Pasqual, i catedràtics com el filòsof, historiador i humanista Mateu Aymerich, el jurista Josep Finestres i de Monsalvo i el jurista, polític i economista Ramon Llàtzer de Dou, antic alumne de Finestres, qui també s'havia format a Cervera.
Durant la Guerra del Francès és incendiada la impremta de la Universitat, que editava exemplars des del 1724. També són saquejades diverses dependències i, el 1822, es produeixen incendis a diverses parts de l'edifici. En aquells moments, a la institució li queden pocs anys de vida: el 1835 els estudis de la Universitat de Cervera són traslladats a Barcelona.
No obstant, una part del claustre s'oposa a la decisió i es refugia primer a Solsona i després al monestir de Sant Pere de la Portella. Finalment, el 1842 Espartero signa el definitiu trasllat de la Universitat a Barcelona.
A partir del trasllat, l'edifici passa per diversos usos: caserna, presó i mercat. Fins que el 1887 la Congregació de l'Immaculat Cor de Maria hi instal·la col·legi i noviciat. A més, Francesc Nadal hi organitzà un museu arqueològic. Posteriorment, durant la Guerra Civil l'espai s'utilitza com a camp de refugiats, magatzem i camp de concentració.
El 2005, el Patronat de la Universitat de Cervera, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació Mútua General de Catalunya, realitza obres de restauració a l'edifici central de la Universitat, que correspon al paranimf.
L'actuació se centra en arreglar els elements constructius deteriorats de les façanes i la coberta així com en millorar l'espai de les golfes. Els treballs serveixen també per adequar l'espai amb aïllament tèrmic i millorar les instal·lacions i l'accessibilitat.
La restauració de la capella consisteix a conservar el conjunt de l'espai i a millorar elements constructius com el sòl, els paraments dels murs i les voltes. Per a la intervenció en aquest espai es té en compte la diversitat de materials, com l'estuc de cal, la pintura sobre guix, la pedra i la pedra policromada per aplicar en cada cas les tècniques més adequades a les característiques i l'estat de conservació dels materials.
Un cas específic son els balcons que tanquen les llotges de l'entresòl, amb elements de fusta policromada amb daurats i fusta tallada. Es reconstrueixen els finestrals i els complements de fusta tallada que havien estat construïts originalment.
Las portes de les sagristies també formen part del conjunt monumental del paranimf, juntament amb la cúpula, que conserva elements escultòrics sota la cornisa.
La Universitat de Cervera, desmantellada com a tal el 1842 quan es va haver de traslladar a Barcelona, ha pogut perviure com a edifici emblemàtic fins a l'actualitat.
Avui, l'espaiosa edificació acull diferents centres i institucions relacionats amb l'educació: un institut de batxillerat, un centre de formació professional, un dipòsit d'arxius dependent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, un centre associat a la UNED i l'Arxiu Històric Comarcal. A més, a les instal·lacions s'hi organitzen activitats culturals com concerts i exposicions.
Imponent i elegant, l'edifici de la Universitat de Cervera és un exemplar únic a la Catalunya del segle XVIII tant pel seu estil, com per les seves dimensions i la seva funcionalitat.
Les façanes de la construcció mostren una forta influència del classicisme francès i d'un barroc moderat. Amb la intervenció de mestres i artesans locals com l'escultor Jaume Padró i els plans d'arquitectes formats a l'exèrcit com Francesc de Montagut i Alexandre de Rez, neix un tipus de barroc peculiar i sense precedents al país. Les línies severes i el pragmatisme són les claus principals per entendre l'edificació.
La Universitat forma part del casc antic de Cervera, declarat per la Generalitat conjunt històric d'interès cultural donat el seu valor artístic i arquitectònic.
La línia corba, el moviment, la tensió i l'explosió ornamental caracteritzen l'art i l'arquitectura dels segles XVI-XVII. Són els anys del barroc, dominats pels excessos i la recerca d'escenaris teatrals, amb una gran capacitat per impactar el visitant.
Itàlia es manté com a bressol del barroc, si bé l'Europa central també hi juga un paper destacat a l'hora d'explotar-lo. Els edificis parteixen de plantes poc convencionals, ovalades, circulars o el·líptiques on el moviment i els jocs llum-ombra són clau. Els murs s'omplen d'elements decoratius que generen ritmes diversos, així com d'afegits d'estuc que augmenten les possibilitats ornamentals.
A Catalunya són testimonis del barroc alguns elements dels monestirs de Sant Feliu de Guíxols, d'Escaladei i de Poblet, la façana de la Catedral de Girona i de la Universitat de Cervera o el palau de la Virreina i l'església de la Mercè de Barcelona.
Retorn a la línia recta, a l'equilibri de les formes i a la bellesa grecoromana. Aquest és el tomb que l'arquitectura i l'art en general fan a Europa al segle XVIII, com a reacció a les exageracions del barroc i el rococó. Torna l'ordre i s'instaura el neoclassicisme, el corrent artístic dels il·lustrats.
A l'arquitectura, es recuperen elements típics de l'antiga Grècia i de Roma com els ordres arquitectònics, els timpans i els frontons. S'adapten a noves solucions formals i apareixen a grans edificis públics com els museus, els hospitals o les biblioteques. És el moment de l'imperi de la raó, de manera que l'arquitectura religiosa ocupa un segon pla. Cal construir les ciutats en funció de les necessitats del poble.
La senzillesa i la simetria són trets que caracteritzen el neoclassicisme. L'ornamentació apareix en la seva justa mesura, com ho demostren edificis com la Universitat de Cervera, el parc de la Devesa de Girona, la Plaça Reial de Barcelona, el Parlament de Catalunya, el Palau Robert i la Llotja, la Casa Canals de Tarragona, la Bilioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú o Can Llopis de Sitges.
Plaça Universitat
Cervera, Segarra
Tel. 973 531 303
Només visites guiades concertades.
De dilluns a diumenge.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.