Un privilegi. Llevar-se al matí, asseure's a llegir a la terrassa o cuinar a la Casa Ugalde és un luxe reservat només als seus propietaris.
Les vistes sobre el Mediterrani van impulsar a Josep Antoni Coderch a construir la casa d'Eustaquio Ugalde, a principis dels anys 50. Ubicada a Caldes d'Estrac, és un dels millors exemples d'equilibri entre la tradició arquitectònica mediterrània i els nous plantejaments de l'arquitectura moderna.
Camuflada enmig d'una parcel·la boscosa davant del mar Mediterrani s'alça la Casa Ugalde, al terme municipal de Caldes d'Estrac (Barcelona). És un habitatge unifamiliar de dos pisos i jardí format per un conjunt de volums que s'integren perfectament a l'entorn natural.
Les vistes sobre el mar i la topografia de l'emplaçament determinen la construcció de l'edifici. L'arquitecte Josep Antoni Coderch, autor de la casa, dóna forma a l'habitatge en funció del paisatge que s'hi contempla i aprofitant els desnivells i la vegetació que s'interposa amb el ciment. Coderch prioritza les vistes i la comunicació fluïda entre interior i exterior, sobretot des de la terrassa principal.
La Casa Ugalde és una construcció irregular, oberta i lliure, tant en planta com en alçat. Els espais són diàfans i clars, gràcies a la llum que penetra dins l'edifici per tots els costats i al color blanc de tota la construcció. Aquest és un tret característic de la tradició arquitectònica mediterrània, que contribueix a difuminar els murs.
Coderch combina a la Casa Ugalde l'herència constructiva catalana i les formes arquitectòniques més modernes. A l'interior, tractat amb molta cura per l'arquitecte, tots els murs són rectes i divideixen l'espai en les diferents estances que configuren qualsevol habitatge: sala d'estar, cuina, habitacions i lavabos. Les cobertes són planes, la llum natural irradia tots els racons i el paisatge gairebé és un inquilí més.
A l'exterior, un mur curvilini separa la casa del bosc. Les terrasses són les protagonistes, comunicades per unes escales de pedra que, com a la resta de la casa, no tenen barana. Un xiprer, un garrofer i plantes enfiladisses organitzen els espais exteriors i camuflen juntures i altres detalls constructius.
A la terrassa principal hi ha una piscina amb doble fons que permet aprofitar l'aigua quan es buida el dipòsit per regar el jardí. A la coberta, un altre dipòsit aprofita l'aigua de la pluja i les rajoles del perímetre es corben també per recollir l'aigua.
La casa no s'alça per sobre dels arbres. Busca el seu espai enmig del bosc on creix amb discreció i respecte per l'entorn. Els materials també s'ajusten a l'emplaçament. La Ugalde és una casa construïda amb elements típics de la tradició constructiva autòctona com els murs de pedra, els forjats de formigó, els paviments amb rajoles de terra cuita vermellosa, les cobertes amb volta de teula o l'ús de fusta.
"Això era un senyor que va pujar al terreny, es va asseure sota un garrofer i va veure unes vistes que li van encantar. Aleshores em va encarregar una casa per salvar i gaudir el lloc". Així explica Coderch l'origen de la Casa Ugalde.
El senyor en qüestió era l'enginyer industrial Eustaquio Ugalde Urosa, amic de l'arquitecte, que l'any 1951 li va demanar un habitatge unifamiliar en aquest emplaçament elevat davant del mar a Caldes d'Estrac. Ugalde indica a Coderch el tipus d'habitatge que desitja, supeditat a les vistes que s'hi contemplen i al respecte amb l'entorn.
A partir de les peticions del seu amic i dels seus coneixements, els primers esbossos de Coderch dibuixen un edifici molt proper a l'arquitectura popular mediterrània. Però al final el resultat és una construcció que equilibra aquesta tradició amb fórmules contemporànies, noves i en sintonia amb l'arquitectura organicista.
La Casa Ugalde representa una excepció en la manera de fer de Coderch. L'arquitecte mai acostumava a visitar els terrenys on havia de construir abans d'elaborar el plànol topogràfic. Hi anava després. Però en aquest cas va saltar-se aquesta norma i va trepitjar l'espai abans de preparar els primers plànols.
L'obra de la casa finalitza l'any 1952. El seu aspecte extern s'ha mantingut fins a l'actualitat, tot i les reformes dels successius propietaris.
El 2003 rep la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional.
Modernitat i tradició es combinen a l'arquitectura de Coderch. És un dels grans arquitectes catalans del segle XX, autor de nombrosos projectes públics i privats i pertanyent a la generació següent de Josep Lluís Sert.
Neix a Barcelona el 26 de novembre de 1913 i després d'estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, comença a treballar a Madrid amb Pedro Muguruza i Secundino Zuazo. Aviat torna a Barcelona, on crea el 1942 seu propi despatx al costat de Manuel Valls, i durant uns anys exerceix com a arquitecte municipal de Sitges. Entre els seus primers edificis en destaquen la casa Garriga-Nogués de Sitges (1947).
D'entrada parteix de l'arquitectura popular, mediterrània, i hi incorpora el llenguatge de formes senzilles de l'arquitectura contemporània. No abraça les avantguardes arquitectòniques de cop, sinó que en fa un ús en funció de les seves necessitats, més lligades a la tradició.
El 1950 funda el Grup R, moviment que durant els anys 50 pretén recuperar la filosofia arquitectònica anterior a la Guerra Civil, com la del GATCPAC, en combinació amb les formes mediterrànies. Durant aquest període projecta la Casa Ugalde de Caldes d'Estrac (1952), el Pavelló d'Espanya de la IX Triennal de Milà (1952), els habitatges de la Barceloneta (1954), la casa Senillosa de Cadaqués (1956) o la urbanització Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge (1959).
El 1960 entra a formar part del Team 10, una iniciativa nascuda a Anglaterra que busca la modernització de les ciutats a partir de l'arquitectura i l'urbanisme i contrària als plantejaments del Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM) de 1953.
També el 1960 rep el premi FAD d'Arquitectura pels habitatges del carrer Johann Sebastian Bach de Barcelona (1958) i construeix la casa del pintor Antoni Tàpies a Barcelona. Al llarg dels anys 60 són destacables l'Hotel del Mar de Palma de Mallorca (1962), la casa Gili de Sitges (1965), els edificis Trade (1966) o els habitatges Banco Urquijo de Barcelona (1967).
El 1970 entra a l'Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi i el 1972 torna a rebre un premi FAD d'Arquitectura pel conjunt d'habitatges de Freixa-Modolell. Aleshores aixeca l'edifici de l'Insitut Francès de Barcelona (1972) i guanya l'ampliació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1978).
També és l'autor de la làmpada Coderch (guanyadora d'un premi Delta d'Or el 1962 i del Premio Nacional de la República Argentina), la làmpada Cister Coderch (1970) i de la xemeneia Capilla (1970) i professor universitari a Barcelona i als Estats Units. Mor a Espolla (Girona) l'any 1984.
Al llarg del temps la Casa Ugalde ha conegut diversos propietaris, i s'ha convertit en segona residència. El 1992 uns nous amos emprenen una restauració important de la casa, per reparar elements que el pas del temps havia malmès i per retornar-li la seva aparença original.
Durant uns anys l'edifici s'havia pintat amagant l'oxidació de l'acer degut a la falta de manteniment. Amb les tasques de restauració, s'aixequen totes les capes de pintura per descobrir l'edifici original de 1952.
També es millora la permeabilitat de les cobertes, es canvien detalls de fusteria com els poms de les portes, s'actualitza la instal·lació elèctrica, es canvia el mobiliari interior i es buida el jardí. El 1992 la piscina incorpora un sistema de depuració d'aigua.
"La Ugalde és una casa molt rica, on es recupera, potser per primer cop després de la Guerra Civil, l'herència estètica de la modernitat, i on se sintonitza amb els corrents del moment. És la primera que ens proporciona un canvi substancial". Així defineix l'edifici l'arquitecte Xavier Güell al seu llibre Casas mediterráneas.
La sàvia combinació dels elements tradicionals de l'arquitectura mediterrània amb les tècniques de l'arquitectura moderna converteixen la Casa Ugalde en una fita, tant a escala nacional com internacional.
El desenvolupament de la nova arquitectura del vidre, el ferro, l'acer i el formigó originen una de les grans tendències arquitectòniques del segle XX. És el racionalisme, que durant els anys 20 i 30 estableix les bases d'una manera de construir on menys és més, on la funcionalitat i la senzillesa són la raó principal de tot edifici.
La planta lliure permet simplificar els elements constructius i jugar amb les formes. Les formes geomètriques pures són el punt de partida dels dissenys arquitectònics, que es repeteixen deixant a banda qualsevol ornament si no compleix cap funció.
El racionalisme obre un nou concepte de bellesa, lligat a l'essència, a la pròpia naturalesa de cada element. L'ús massiu del vidre converteix la llum en una nova protagonista, així com el joc entre buit i ple.
Els grans arquitectes racionalistes són Walter Gropius, Le Corbusier i Mies van der Rohe, que a Barcelona aixeca el Pavelló alemany. A Catalunya arriben de la mà del GATCPAC als anys 30, un grup de joves arquitectes meravellats per les noves condicions estètiques que dominen a Europa i als Estats Units. Josep Lluís Sert és el principal i més reconegut artífex del racionalisme a casa nostra, amb edificis com el Dispensari Antituberculós o la Fundació Joan Miró de Barcelona.
La generació següent al GACTPAC és igualment activa a l'hora d'observar i introduir al Principat allò que passa arreu del món. El racionalisme manté la seva força, però tocat per una concepció de bellesa més càlida i en sintonia amb l'entorn, com demostra Josep Lluís Coderch a edificis com la Casa Ugalde del Maresme.
c/ Torrenova, 16
Caldes d'Estrac (Barcelona)
La casa és d'ús privat i no està oberta al públic.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.