L'atracció que provoca l'Empordà ve d'antic. Els primers habitants de la Península Ibèrica ja es van adonar dels seus encants, tot convertint l'actual municipi d'Ullastret en capital de la tribu dels indigetes. Aquí hi van aixecar un assentament durant la primera meitat del segle VI aC que va anar evolucionant fins que, superats per la modernitat de grecs i romans, van abandonar voluntàriament.
Actualment el jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu és el més gran de Catalunya. La troballa ha permès documentar com era la vida abans de la colonització romana i les excavacions arqueològiques continuen resolent interrogants encara desconeguts.
El conjunt arqueològic d'Ullastret està format pels poblats ibèrics del Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac i la necròpolis de Puig de Serra. Durant gairebé 400 anys, el poblat va créixer i es va adaptar a les necessitats de cada moment.
Els ibers acostumaven a instal·lar-se al capdamunt de turons que fortificaven amb muralles per poder controlar l'entorn. Aquest és el cas del Puig de Sant Andreu, ciutat amb una muralla -i 7 torres de defensa- aixecada al segle VI aC pels indigetes.
A l'interior d'aquesta muralla es distribuïen els carrers adaptats a les irregularitats del terreny. Les cases, de planta senzilla i rectangular, eren fetes amb parets de tova recolzades en sòcols de pedra. Per norma general, estaven dividides en una o dues habitacions i, a vegades, comptaven amb un pati. El sostre, fet de branques i fang, tenia un forat que deixava sortir el fum de la llar, utilitzada per cuinar i escalfar la casa.
Però a Ullastret no només s'ha trobat aquests tipus d'habitatges: les excavacions arqueològiques han posat de manifest l'existència de cases de famílies aristocràtiques, de grans dimensions i amb una estructura arquitectònica més complexa.
L'organització social dels ibers també va fer necessària la construcció d'edificis públics, com els temples, o de sitges i cisternes utilitzades per emmagatzemar gra (tallades a la roca i tapades amb grans lloses de pedra).
Prop del Puig de Sant Andreu hi ha l'Illa de Reixac, altre poblat del recinte, també emmurallat i situat dalt d'un turó. Aquí els indigetes s'hi van instal·lar probablement al segle VII aC, fins a l'ocupació romana del segle III aC. En aquest poblat s'hi han trobat restes de ceràmica importada del període corresponent a les colonitzacions gregues.
Entre el neolític i l'edat de bronze, durant l'anomenada època calcolítica (cap al 2400 aC), ja hi ha vida humana a Ullastret. Però el primer assentament amb continuïtat és de principis de l'edat de ferro, durant l'últim quart del segle VII aC.
El primer poblat és de la primera meitat del segle VI aC. Durant la segona meitat d'aquest mateix segle es fortifica amb la construcció d'una muralla i 7 grans torres. El recinte ocupa unes 3 hectàrees i durant el segle IV aC la població es triplica.
El poblat viu diverses reurbanitzacions i en una d'elles s'amplia la muralla. Per adaptar-se al pendent del turó cal realitzar 3 terrasses, on s'hi ubiquen 3 nous barris i s'hi aixequen diverses cases de les famílies aristocràtiques.
Fins al segle III aC el poblat domina un gran territori i n'explota els recursos econòmics, sobretot l'agricultura, la ramaderia, les mines o les pedreres. Els indigetes comercien amb els grecs i fenicis establerts a Empúries. Cap a l'any 400 aC es produeix un gran incendi que destrueix part del recinte. Però la normalitat torna aviat, fins a l'entrada dels romans.
Les forces de l'imperi romà arriben amb la II Guerra Púnica (219 aC-202 aC). Es creu que Cató destrueix l'assentament l'any 195 aC. Però no hi ha testimonis d'una devastació total. Per aquest motiu es pensa que el sistema d'ocupació i explotació econòmica de la zona per part dels romans acaba forçant l'abandonament del poblat a principis del segle II aC.
Cap al segle IX al cim del turó s'hi aixeca un castell i entre els segles XVI i XVII una ermita dedicada a Sant Andreu. No és fins el 1934 que es descobreix el jaciment d'Ullastret i al 1947 s'inicien les excavacions periòdiques que encara continuen avui dia.
El 1961 s'inaugura el Museu d'Ullastret, que explica la cultura ibèrica a la zona nord-est de Catalunya a través de les excavacions del jaciment. L'any 1982 es descobreix la necròpolis de Puig Serra, amb 60 tombes datades al segle V aC.
L'any 2006 tot el conjunt ibèric d'Ullastret es declara Bé d'Interès Cultural.
Segons els escrits d'Aviè, Ptolomeu Estrabó i Plini el Vell, els habitants autòctons de l'Empordà i la Selva són els indigetes. Aquesta tribu ibera manté una relació pacífica amb els grecs instal·lats a Empúries. Més tard es converteix en el primer poble sotmès pels romans, a qui no oposen resistència, després de la repressió de Marc Porci Cató (196 aC).
També són un dels primers pobles a utilitzar la moneda grega, per la seva proximitat amb les colònies d'Empúries i Rhode. Més tard, entre els segles II i I aC, encunyen una moneda pròpia amb lletres ibèriques.
A més d'Ullastret, la petjada dels indigetes també s'ha trobat al poblat de Castell (Palamós) i al recinte fortificat d'El Puig de Castellet (Lloret de Mar).
Escriptor, orador i un dels polítics responsables de la conquesta d'Hispània per part dels romans, viu entre l'any 234 aC i el 149 aC.
Dirigeix l'exèrcit més nombrós que l'imperi envia a la Península ibèrica, amb dues legions, 15.000 aliats llatins, més de 800 cavallers i 20 naus de guerra. La conquesta comença per Empúries, on instal·la un campament militar, i continua amb la repressió dels poblats de la zona, bàsicament indigetes. S'endinsa cap a Hispània fins a arribar a Numància i Càstulo.
El 184 aC és nomenat censor i sota el seu mandat va defensar la cultura i les tradicions romanes davant la influència grega.
Entre els segles V i IV aC, coincidint amb els anys de màxima esplendor del poblat ibèric, l'assentament s'amplia. Ja sota domini carolingi, cap al segle IX, es construeix el castell, i entre els segles XVI i XVII l'ermita de Sant Andreu.
Les excavacions comencen el 1934, amb la primera descoberta de les restes del jaciment, i es van succeint fins a l'actualitat. El 1982 es descobreix la necròpolis, que s'excava fins al 1986. S'hi troben 60 tombes considerades de la primera meitat del segle V aC.
Durant els últims anys, el treball dels arqueòlegs ha estat constant:
- 2000: l'edifici trobat l'any 1995 es confirma com un palau de 500 m2 del segle III aC propietat d'una família poderosa
- 2001: es descobreix un forn metal·úrgic per bronze i ferro
- 2002: apareixen nous assentaments fora les muralles
- 2003: es descobreix la inscripció funerària més antiga de Catalunya, del segle IV aC
- 2004: surt a la llum una casa senyorial del 325 aC, amb una llar de foc de més de 130 m, i nombroses restes humanes
- 2005: es troba un edifici militar
- 2006: es descobreix un tresor de 54 dracmes de plata
- 2007: apareixen llavors d'ordi carbonitzat i dos carreus de gres ornamental de finals del segle V aC i principis del IV aC
El conjunt d'Ullastret és el testimoni més important que ha arribat fins avui de la presència dels ibers a Catalunya. A més de les seves dimensions, a Ullastret s'hi han trobat nombroses restes ceràmiques, tant importades com elaborades a l'assentament i que després es distribuïen a d'altres poblats.
L'arquitectura dels ibers és senzilla, molt menys desenvolupada que civilitzacions contemporànies com la grega o la romana. De fet, més que d'arquitectura els experts parlen d'un desenvolupament urbanístic incipient.
Els poblats ibèrics acostumen a establir-se dalt de turons que fortifiquen, com passa a Lleida, Sagunt, Olèrdola, La Serreta d'Alcoi o Ullastret. Per construir utilitzen pedra, fusta i adob i els assentaments s'organitzen a partir de carrers principals força rectes travessats per vies secundàries amb pendents pronunciats.
Les cases són més aviat petites, de planta rectangular o quadrada i uns murs d'entre 30 i 40 cm de gruix. El sòcol és de pedra, els murs de maçoneria i adob i la teulada és una estructura de bigues i biguetes de fusta coberta de bruc i terra trepitjada.
Els ibers tenen un panteó de divinitats a qui reten culte als temples. Són edificis allunyats del nucli urbà, decorats amb pintures murals i escultures.
A Catalunya es conserven altres jaciment ibèrics destacats, com el Cogulló de Sallent, la Fortalesa d'Arbeca, el Casol de Puigcastellet de Folgueroles, la Ciutadella de Calafell, el conjunt d'Olèrdola o el Coll del Moro de Gandesa.
En arquitectura, els romans resulten més pràctics i resolutius que els grecs. L'art romà es caracteritza per combinar els elements de l'antiga Grècia amb la tradició etrusca de la península itàlica.
L'arc de mig punt i l'ús de nous materials són la base de les seves construccions. D'aquesta manera originen un conjunt de tipologies arquitectòniques més variat que els grecs. També és obra dels romans l'ampliació dels ordres clàssics fins a 5: al dòric, jònic i corinti hi afegeixen el toscà i el compost.
Una de les principals aportacions dels romans a l'arquitectura és l'opus caementicium, un primer ciment que permet aixecar superfícies molt resistents i primes sense necessitat de suports verticals. És ràpid, econòmic, dúctil i molt més pràctic que els carreus de pedra pesats que tallaven els grecs. Els romans també són responsables de la difusió del maó, un altre material barat i funcional.
Gràcies a aquestes aportacions, els edificis es poden aixecar més ràpidament i després es recobreixen amb materials més nobles com el marbre o la pedra. També possibilita l'èxit de fórmules arquitectòniques com l'arc o la volta.
A Catalunya l'empremta dels romans se sent sobretot a les comarques de Tarragona. Entre els monuments més destacats sobresurten l'amfiteatre, el fòrum i les muralles de Tarragona, el Mausoleu de Centcelles, l'Arc de Berà, l'aqüeducte de les Farreres, el parc arqueològic d'Iesso, la vila romana de Can Terrés o les termes de Badalona.
Pedra, arc de mig punt i austeritat, aquestes són les principals característiques de l'arquitectura romànica a Catalunya. Durant els segles XI, XII i XIII, edificis religiosos i castells acaparen l'activitat constructiva més rellevant. Les habilitats tècniques del moment no són molt agosarades i s'aixequen construccions pesades, poc esveltes, amb murs molt gruixuts i finestres petites.
L'arc de mig punt, el que dibuixa una mitja circumferència, és un dels elements que ajuden a reconèixer el romànic. I també és l'origen de la volta de canó i la volta d'aresta, les principals formes de cobrir els espais en aquells moments.
A l'arquitectura religiosa la decoració se centra en petits detalls arquitectònics a l'exterior d'esglésies i campanars i en passatges bíblics, geomètrics o florals als capitells o als murs interns.
Catalunya conserva molts exemples d'arquitectura religiosa romànica. Entre els més senzills destaquen els edificis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) o Sant Pau del Camp (Barcelona). A mida que avancen els anys les tècniques milloren i els edificis guanyen alçada i complexitat, com Santa Maria de la Seu d'Urgell, la Seu Vella de Lleida o la Catedral de Girona, els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Maria de Gerri, Santa Maria d'Escaladei, Sant Vicenç de Cardona o Sant Benet de Bages.
El Principat també és una terra de castells, amb edificis com el de Miravet, el de Mur, el de Cardona o el de Montsoriu.
El moviment de peregrins i mercaders fa necessària la construcció de ponts a molts indrets. S'aixequen amb pedra i generalment amb un nombre d'obertures senar. Entre els millor conservats sobresurten el Pont de Besalú, el d'Esterri d'Àneu, el de Llierca o el de Can Fumat.
En algunes ciutats també es construeixen banys àrabs, com els de Girona, que imiten l'arquitectura musulmana de l'època.
Afores s/n
Puig de Sant Andreu
17114 Ullastret (Girona)
Tel. 972 17 90 58
www.mac.cat
Entre l'1 d'octubre i el 31 de maig els horaris de visita del recinte són de 10.00 a 14.00 hores i de 15.00 a 18.00 hores de dimarts a diumenge.
De l'1 de juny al 30 de setembre, de 10.00 a 20.00 hores, també de dimarts a diumenge.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.