I si fer la compra setmanal es convertís en un acte lúdic i cultural? Santa Caterina, el primer mercat cobert de Barcelona aixecat el 1848, reuneix sota el mateix sostre les parades de producte fresc, un supermercat, restaurants i l'exhibició de les restes de l'antic convent dominic que hi havia a la zona.
Des de 2005 la reforma de tot l'edifici ha dinamitzat la zona i ha convertit el mercat en un exemple d'arquitectura contemporània que a més dels clients habituals atrau turistes cap al barri de la Ribera. La teulada ondulant i plena de colors ja s'ha convertit en un nou símbol de Barcelona, que ret homenatge al caràcter obert i alegre del mediterrani.
Santa Caterina és el primer mercat cobert de Barcelona. Situat a l'avinguda Cambó, a tocar de la Catedral, es va inaugurar l'any 1848, després de 4 anys d'obres dirigides per l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila.
Era un projecte ambiciós, perquè l'edifici havia de convertir-se en el principal punt de comerç a l'engròs de la ciutat, superant l'èxit dels mercats que aleshores es feien a les places (especialment a la del Born i a la de Sant Josep).
Al solar rectangular Josep Mas hi va aixecar una estructura de ferro i vidre, amb quatre façanes amb arcades rematades per cornises i frontons.
El 1997 els arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue guanyen l'adjudicació per reformar el mercat, molt malmès pel pas del temps. La solució que proposen en canvia l'aparença per complet: a més de ser un espai de 3.500 m2 pel comerç d'aliments es converteix en un punt d'interès turístic.
El nou projecte enderroca el mercat de Josep Mas. Només manté 3 de les 4 façanes i aixeca un esquelet de ferro, acer i formigó que, a l'interior de l'edifici, sobresurt entre l'estructura de 109 arcs de fusta de mides diferents que formen el sostre.
En aquesta carcassa no hi ha cap arc igual, tot i que alguns s'assemblen. I tampoc n'hi ha cap de simètric: la meitat dreta és diferent a l'esquerra. La construcció d'aquesta estructura es va fer a Sevilla i després es va acoblar a les bigues metàl·liques de l'edifici, a Barcelona.
Però tot el protagonisme del nou mercat se l'endu la teulada. És una gran estructura ondulada de 4.200 m2 que es recolza sobre tres grans arcs metàl·lics i que està coberta per 200.000 hexàgons de ceràmica de 15 cm de 67 colors diferents obra del ceramista Toni Cumella. Representa les fruites i verdures que es venen a les parades del mercat i omple la zona de llum i color.
La teulada s'inclina lleugerament cap a l'avinguda Cambó, on hi ha l'entrada principal, perquè l'aigua de la pluja hi desguassi. Entre la coberta i aquesta façana hi ha uns panells de fusta que permeten el pas de l'aire perquè el mercat es ventili de forma natural. També aquí sobresurt una marquesina de 8 metres que es veu des de Via Laietana.
Amb la remodelació de Miralles i Tagliabue les parades comparteixen l'espai del mercat amb un supermercat, dos restaurants, una fleca i algunes botigues de productes per la llar.
A més, el projecte continua sota terra. La càrrega i descàrrega de mercaderies (1.480 m2), la recollida pneumàtica de les escombraries de la zona i un pàrquing amb 250 places s'amaguen al subsòl. Precisament aquestes obres van deixar al descobert les restes de l'antic convent de Santa Caterina, a la part posterior de l'edifici, que es van cobrir amb vidre i es poden visitar.
Les reminiscències de l'antic convent dels dominics també apareixen al nou aparcament. A la primera planta hi ha un retrat abstracte de Sant Domènech i a la segona de Santa Caterina, realitzats pel pintor Jacint Todó.
El nou edifici incorpora xarxa wifi de connexió a Internet i és respectuós amb el medi ambient. Compta amb recollida pneumàtica dels residus del barri, amb una central situada a 12 m sota el mercat, que facilita el reciclatge i impedeix que els camions entrin pels carrers estrets de Santa Caterina.
Finalment, la reforma també va aixecar un edifici d'habitatges adossat a la part posterior del mercat, on hi havia la quarta façana que es va enderrocar.
El nou mercat va merèixer al 2001 el Premi Nacional de Catalunya a la categoria de Patrimoni, al 2005 va guanyar el tercer premi de l'Asociación Española de Fabricantes de Azulejos y Pavimentos Cerámicos a l'apartat d'arquitectura i al 2007 va quedar finalista a la IX Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme.
El convent dominic de Santa Caterina, aixecat al segle XIII, ocupava fins al primer terç del segle XIX l'espai on actualment s'alça el mercat. La cremes de convents de 1835 el van deixar en ruïnes i el van acabar enderrocant.
El 1844 un Reial Decret cedeix a l'Ajuntament de Barcelona el terreny de l'antic convent. El consistori encarrega a Josep Mas i Vila el disseny d'un gran mercat cobert que aspira a centralitzar el comerç de la ciutat. Per aconseguir aquest ambiciós objectiu el nou edifici necessita també apropiar-se d'uns solars del costat, però finalment el Govern Central ho impedeix.
Les obres no van acabar fins al 1848, tot i que al 1846 van obrir una peixateria i altres parades gràcies a una subhasta feta per l'Ajuntament per tenir finançament i poder pagar la construcció.
Durant els anys 40 del segle passat el mercat de Santa Caterina es va convertir en el centre d'aprovisionament del barri, però també de poblacions com Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet o Mataró.
150 anys de vida no passen alegrement. L'estructura del mercat comença a patir el pas del temps i l'Ajuntament decideix remodelar-lo. El despatx d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue guanya el concurs públic l'abril de 1997, però les obres no comencen fins al cap de 2 anys. L'aparició de les restes del convent dominic les allarguen 6 anys.
Finalment, el 10 de maig de 2005 obre les seves portes i durant el primer any aconsegueix més de 193.000 clients de mitjana al mes. L'elevada afluència de visitants es manté i la posada en marxa del mercat ha contribuït a dinamitzar el barri.
Fill de l'arquitecte barceloní Josep Mas i Dordal, se sap que va néixer el 1779. Va començar ajudant el seu pare, que era l'arquitecte municipal, fins que el va rellevar el 1808.
La seva manera de construir segueix els patrons del neoclassicisme, corrent que recupera les formes de l'arquitectura de l'antiga Grècia i Roma i busca l'equilibri dels elements constructius. A més de projectar el mercat de Santa Caterina és l'autor de l'actual façana de l'Ajuntament de Barcelona, de l'entrada del Cementiri de Poblenou i del mercat de la Boqueria.
Guanyar l'encàrrec de remodelar Santa Caterina va ser especial per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Al 1997 els dos vivien al barri i el mercat formava part de la infància de Miralles. Quan l'Ajuntament va decidir remodelar-lo ell hi va estar en contra, però després s'hi va implicar al 100&percent. Com d'altres encàrrecs, Miralles no va conèixer el nou mercat de Santa Caterina. Va morir el 2000, amb 45 anys, i el pes del projecte va recaure sobre la seva dona, Benedetta Tagliabue.
Enric Miralles és un dels arquitectes catalans més importants de finals del segle XX. Els seus edificis pràcticament són grans escultures, on posa a prova la seva imaginació. Estira l'arquitectura fins als seus límits, torçant estructures i experimentant amb tots els elements. Se'l considera seguidor d'Antoni Gaudí i del Constructivisme rus dels anys 20.
Com a arquitecte independent va començar associant-se amb la seva primera dona, Carme Pinós. D'ells són el cementiri d'Igualada (1996), el centre cívic de La Mina (1987-92), les pèrgoles de l'avinguda Icària de Barcelona (1990-92) o el camp de tir amb arc de la Vall d'Hebron (1991-92) i al 1995 van merèixer el Premi Nacional d'Arquitectura. Després va crear l'estudi EMBT, amb Benedetta Tagliabue, amb qui dissenya el parc de Diagonal Mar (1997), el campus de la Universitat de Vigo (1999-2003) i projectes internacionals com el Parlament d'Escòcia (1994-2008), l'Escola d'Arquitectura de Venècia (1998), l'Escola de Música d'Hamburg (2000) o la Biblioteca Nacional de Japó, a Tòquio (1996). A banda d'exercir com a arquitecte, Miralles també va impartir classes a Harvard, Frankfurt i a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura de Barcelona.
Benedetta Tagliabue va venir a la Ciutat Comtal des d'Itàlia en guanyar el primer premi del concurs de la Biennal de Joves de Barcelona el 1991 amb la seva tesi. Així va conèixer Enric Miralles, amb qui s'associa i professionalment s'encarreguen de diversos projectes nacionals i internacionals. La mort sobtada de Miralles deixa diversos encàrrecs a mig fer, que ella assumeix des de Barcelona.
L'element més vistós de tot el mercat, la coberta, és obra de Toni Cumella. Representa la tercera generació de ceramistes de la seva família, és un dels primers professionals que treballa i experimenta amb la ceràmica a alta temperatura a Catalunya i un dels ceramistes amb més ressò internacional.
Bàsicament es dedicaa la ceràmica aplicada a l'arquitectura, cosa que l'ha portat a col·laborar amb noms com Òscar Tusquets, Enric Miralles i Benedetta Tagliabue o Alejandra Zaera. Entre els treballs més destacats en sobresurten el revestiment del pati de l'hotel Plaza (a la Plaça d'Espanya de Barcelona), la teulada del mercat de Santa Caterina o la façana del Pavelló Espanyol a l'Exposició Universal d'Aichi (Japó) del 2004. També s'ha dedicat a la restauració d'edificis modernistes com la Casa Batlló, el Park Güell o el Palau de la Música. En reconeixement a la seva trajectòria l'any 2008 rep la medalla del Foment de les Arts i el Disseny (FAD).
La gran remodelació del mercat, inaugurat el 1848, no arriba fins al 1997. Uns anys abans l'Ajuntament de Barcelona inicia una campanya de rehabilitació dels mercats municipals i a finals dels 90 li toca al de Santa Caterina. L'encàrrec recau sobre l'estudi Enric Miralles & Benedetta Tagliabue, que transforma per complet la construcció original.
El nou mercat de Santa Caterina aconsegueix un ressò molt superior al de la primera construcció. El 18 de gener de 1999 el vell edifici tanca les portes i comencen unes obres que s'allarguen fins al maig de 2005. De l'estructura de Josep Mas només se'n conserven 3 façanes i la intervenció també serveix per reurbanitzar la zona.
L'avinguda Cambó s'obre a la Via Laietana per permeabilitzar el barri. El nou mercat perd parades (de les 265 de l'antic mercat a les 60 actuals), però guanya un supermercat, restaurants, un pàrquing i se soterren l'entrada de mercaderies i la recollida d'escombraries.
A més, els treballs posen al descobert les restes de l'antic convent dominic del barri, que es protegeixen perquè es puguin contemplar des del mercat.
Els mercats de Barcelona són hereus de l'arquitectura derivada de la revolució industrial (segles XVIII-XIX). El progrés tècnic va inaugurar la producció en sèrie i van aparèixer nous materials per la construcció com el ferro (ja es coneixia però ara es pot produir de manera industrial), el vidre, l'acer o el formigó. Aquests avenços permetien accelerar el temps de les construccions, simplificar l'arquitectura i fer-la més dinàmica.
Però el nou mercat de Santa Caterina és una construcció estrictament contemporània i molt personal. L'estil d'Enric Miralles té influències gaudinianes, i tot i que és difícil de catalogar, s'inscriu dins el Deconstructivisme.
El Deconstructivisme és una manera d'entendre l'arquitectura que deriva del Constructivisme rus dels anys 1920 i es contraposa al Racionalisme. Es desenvolupa a finals dels anys 80 del segle XX a Europa i als Estats Units i busca la tensió. Trenca l'equilibri i la contenció i potencia un desordre aparent dels elements arquitectònics. Els edificis de Frank Gehry, com el Guggenheim de Bilbao, els de Zaha Hadid, Rem Koolhaas, Peter Eisenman o David Libeskind en són bons exemples.
Francesc Cambó, 16
08003 Barcelona
Tel.: 93 319 57 40
www.mercatsantacaterina.net
Espai Santa Caterina. Centre d'Interpretació Arqueològica
Plaça Joan Capri (Mercat de Santa Caterina)
Horari de visita: dilluns, dimarts, dimecres i dissabtes de 8.30 a 14 h; dijous i divendres, de 8.30 a 20 h.
La web de patrimoni està optimitzada i pensada per a la seva visualització en flash.
La versió que està visualitzant és una versió alternativa en html, en la qual la maquetació no està optimitzada.
Si aquesta llegint aquest missatge és per que no disposa de la versió de flash necessària o no té activat javascript al vostre navegador.
Es pot descarregar l'última versió de flash en ADOBE o si ho prefereix pot seguir navegant per aquesta versió en html, que encara que no optimitzada si que és totalment funcional.